Joseph Delambre i Pierre Méchain
Col·laboració de Anna Echevarria per al capítol Mesurar les coses
Jean-Baptiste Joseph Delambre va néixer el 19 de setembre de 1749 a Amiens, França. Va començar la seva etapa escolar a la mateixa ciutat d’Amiens sota el tutela de Jacques Delille, però aviat va haver de marxar a París a continuar els seus estudis. Estudiós infatigable de les llengües, tant antigues com modernes, de la història i la literatura, finalment es va decantar per les matemàtiques i l’astronomia.
La passió per l’astronomia li va sorgir a partir de les lectures del notable astrònom J. J. Lalande, a les quals s’hi va poder apropar en la seva època com a tutor personal del fill de M. Assy. Delambre va establir un vincle fort amb M. Assy, i aquest, en agraïment a la tutela que exercia sobre el seu fill va fer construir un observatori, al 1788, per a Delambre a la seva pròpia finca. Aquí va començar la seva etapa l’estudi astronòmic exhaustiu que el va dur a guanyar el premi de l’Acadèmia de les Ciències per la seva publicació Taules d’Urani (1790). Dos anys més tard va ser acceptat per formar part de la mateixa acadèmia.
En aquell mateix any, va començar l’expedició de la mesura de l’arc del meridià des de Dunkerke a Barcelona, juntament amb el seu gran amic Pierre Méchain. L’aventura se’ls va expandir en el temps fins el 1799. Mentre, al 1795, va passar a ser membre de l’organització de l’Institut, destinat al departament de longituds, i vuit anys més tard, al 1803, el van anomenar a més a més secretari del departament de matemàtiques.
Dels anys destinats a la mesura del meridià, en va sorgir una publicació del mateix Delambre en tres volums, Base del sistema mètric (1806, 1807 i 1810), on s’especificava el llistat d’operacions dutes a terme per aconseguir la mesura del meridià. Amb aquestes publicacions va guanyar el premi decennal de l’Institut. En aquella època va ser nomenat inspector general dels estudis, i al 1807 va esdevenir el successor de J.J. Lalande al Col·legi de França.
Als seus últims anys de vida, Delambre es va dedicar a estudiar sobre la història de la ciència i en particular de l’astronomia, sense deixar de banda els seus estudis pròpiament astronòmics. Deixant, d’aquesta manera, un gran llegat d’obres i estudis d’importantíssim valor.
Jean-Baptiste Joseph Delambre va morir el 19 d’agost de 1822 a París.
Pierre François André Méchain va néixer el 16 d’agost de 1744 a Laon, França. Fill d’un arquitecte, volia seguir els passos del seu pare i va començar a estudiar matemàtiques i física, però per problemes econòmics de la família no va poder acabar els seus estudis. Va treballar com a tutor d’uns nens, i més tard el seu amic J. J. Lalande li va buscar una feina com a assistent hidrogràfic al Departament de mapes i gràfics de la Marina a Versalles. Aquesta feina, però, no li proporcionava el sou que necessitava per viure i va haver d’agafar una segona feina de professor de matemàtiques.
Més endavant, va aconseguir una feina permanent com a calculador al mateix Departament de mapes i gràfics de la Marina. El seu company de feina Charles Messier va ser el que el va introduir a món de l’observatori, que era el seu lloc de treball, i en la catalogació d’estrelles. Allà Méchain va tenir la oportunitat de fer les seves primeres observacions. Al 1774 va observar l’ocultació d’Aldebaran per la Lluna, fenomen del qual va fer-ne un estudi que va presentar com a memòria per a l’Acadèmia de les Ciències.
Méchain va esdevenir un astrònom molt destacat observant. Entre 1779 i 1782 va descobrir fins 26 cels profunds originals. Però la gran majoria dels seus descobriments van acabar catalogant-se com a mèrit de Messier, amb el qual col·laborava a l’observatori, com és el cas de M102, M103, M104, M105, M106 i M107. Més tard, es va saber que, possiblement, M102 era un error de re-observació de M101 de Messier. Tot i aquest error, Méchain va ser un gran astrònom que va descobrir a més a més 8 cometes i un gran matemàtic que va saber calcular-ne la seva òrbita posteriorment.
Al 1782 va entrar a formar part de l’Acadèmia de les Ciències gràcies a al premi que va rebre per part d’aquesta, pel seu estudi de les òrbites dels cometes 1532 i 1661. Al 1786 va descobrir un altre cometa que més tard va ser assignat a l’astrònom alemany que el va redescobrir i que va fer-se famós com a Cometa Encke.
Al 1791, juntament amb Joseph Delambre, se’ls va assignar l’encàrrec de mesurar l’arc del meridià des de Dunkerke fins a Barcelona per tal de poder establir la mesura universal del metre. Aquest encàrrec els va ocupar quasi set anys de la seva vida. Al 1799 es va fixar la longitud del metre. Quan va tornar, va entrar com a membre de la Nova Acadèmia de les Ciències, i del Departament de longituds. A més a més, el mateix any 1799 va ser investit com a director de l’Observatori de París, on va descobrir el seu vuitè cometa.
Sembla ser, que Méchain no estava molt segur dels seus resultats de la mesura del meridià, per la qual cosa no volia publicar les seves notes detallades. Per això, el 1803 va decidir retornar a Espanya i seguir l’estudi.
A Espanya va agafar la febre groga, i finalment Pierre François André Méchain va morir a Castelló de la Plana el 20 de setembre de 1804.
Col·laboració de Anna Echevarria per al capítol Mesurar les coses