John Conway

Col·laboració de Annaïs Renté per al capítol Vida artificial

John Horton Conway és conegut per ser el creador del famós joc de vida. Però què més sabem d’ell? Conway també va aportar moltes altres teories i jocs interessants dins el marc de la robòtica, les matemàtiques i la vida artificial.

John Conway va néixer el 26 de desembre de 1937. Va créixer, juntament amb les seves dues germanes més grans, Sylvia i Joan, a Liverpool (Anglaterra). En aquesta mateixa ciutat el seu pare, Cyril Horton Conway, treballava com a químic assistent de laboratori.

La Segona Guerra Mundial havia deixat Anglaterra, com a tants altres països, submergida en una marcada precarietat de mitjans. Així doncs, hem de tenir en compte que els estudis secundaris de John Conway es van dur a terme en plena època de postguerra. Tot i així, va aconseguir destacar de manera excel·lent en la majoria de les assignatures.

A l’edat d’11 anys Conway ja tenia molt clar el que volia estudiar, i quan la seva mare, Agnes Boyce, li va preguntar què volia ser de gran, John va contestar que volia ser matemàtic a Cambridge. La resposta no va causar gaire sorpresa a Agnes, atès que als quatre anys els seu fill ja era capaç de recitar les potències de dos. A part de l’interés per les matemàtiques, Conway també es va interessar per l’astronomia i va revelar una afició pels fòssils.

Un cop finalitzada la seva educació secundària, va entrar al Gonville and Caius Colleges, una prestigiosa escola de Cambridge on es va llicenciar en Matemàtiques l’any 1959. Va ser llavors quan va portar a terme les seves primeres investigacions en Teoria de Números, resolent amb èxit el problema d’expressar un número com una suma de potències de cinc. Es va doctorar el 1964 a Cambridge i aquest mateix any va obtenir una beca d’investigació en aquesta mateixa universitat. Conway va treballar, bàsicament, en la Lògica Matemàtica, però ben aviat li va envair la sensació que per aquest àmbit mai no arribaria a fer res important en el camp de les matemàtiques.

Conway no va considerar que havia començat a fer realment matemàtiques fins que va descobrir una estructura algebraica que actualment és coneguda com el Grup de Conway. Aquest va ser el resultat exitós d’una investigació que va començar el 1965, arrel de l’establiment, per part del matemàtic inglès John Leech, d’una lattice (reixa) que porta el seu nom i amb la qual va conseguir un empaquetament d’esferes en 24 dimensions. Treballar amb aquest element és comparable a extendre una xarxa pel cos geomètric en què s’investiga i definir-lo mitjançant les curves de nivell que es configuren en aquesta xarxa. Amb aquest esquema, Conway va estudiar el grup de simetries de l’esfera de 24 dimensions i va trobar que aquestes conformaven el que en àlgebra s’anomena un grup esporàdic simple. Es tracta d’un grup finit desconegut fins llavors. Conway va publicar els seus resultats al Bulletin of the London Mathematical Society (1969). A partir d’aquell moment, va entrar a formar part del reduït grup del que ell considerava com a “realment matemàtics”.

John Conway va inventar un nou sistema numèric, els números surreals, que van ser resultat d’una investigació sobre el joc de taula japonès conegut com a Go. Aquest fet va sorprendre molt en l’àmbit matemàtic, atès que fins aquell moment s’havia considerat que el conjunt de tots els números possibles havia quedat tancat amb la creació dels nombres complexos. A més a més, els números surreals han estat objecte d’una novela matemàtica de Donald Knuth.

També va idear una nomenclatura per a números excessivament llargs, la nowiki o fletxa encadenada de Conway. En l’àmbit de l’àlgebra, va realitzar un treball, en particular amb quaternions. Més tard, juntament am James Alexander Neil Sloane, va inventar un sistema d’icosians.

Ha escrit diversos llibres de divulgació incloent-hi Sobre números i jocs (1976), Maneres de guanyar els seus jocs matemàtics (1982), Sphere packings, lattices and groups (1988) i On Quaternions an Octonions (2003).

Al 1981, John Conway va ser escollit membre de la Royal Society. Després, al 1986, va abandonar Cambridge per assumir el càrrec a la Presidència de John von Neumann de Matemàtiques, a la Universitat de Princeton. També és un visitant regular de Matchcamp i MathPath, programes d’estiu de matemàtiques per a estudiants de secundària i de l’escola mitja, respectivament.

Actualment, Conway resideix a Princeton, Nova Jersey (EEUU), amb la seva tercera dona i el seu fill menor. Té sis altres fills dels seus matrimonis anteriors, tres néts i dos besnéts. És professor de matemàtiques a la Universitat de Princeton i compta amb importants guardons, entre els quals cal destacar el premi Polya de la Societat Matemàtica de Londres i el premi Von Neumann de Matemàtiques.

Vist el seu historial, no és d’estranyar que se’l consideri un dels millors especialistes que hi ha tant en grups finits com en Teoria de Nusos, però la seva dotzena de llibres i els seus més de 100 articles publicats tracten sobre una gran varietat de temes matemàtics, com la Teoria de Números, la Criptografia, la Teoria de Conjunts finits, la Teoria de Codis o les Teselacions. Conway també és un dels inventors del Joc del dragó, així com del Phutball, i ha realitzat anàlisis detallats de molts altres jocs i problemes, com el cub de Soma. Tot i així, entre els matemàtics aficionats, potser és més conegut per la seva Teoria de Jocs combinatoris, en concret, per ser el creador, l’any 1970, del joc de vida.

Col·laboració de Annaïs Renté per al capítol Vida artificial