Jaron Lanier
Col·laboració de Arantxa Espelta per al capítol Realitat virtual
Jaron Zepel Lanier va néixer al maig de 1960 a la ciutat de Nova York. No es pot catalogar amb una sola professió, ja que treballa àmbits molt diversos. Així doncs, podem dir que és informàtic, compositor, artista visual i autor.
És conegut per molts motius, un dels més importants és que a principis dels anys 80 va elaborar una categoria nova molt prometedora: el terme realitat virtual. La fórmula era producte de les seves investigacions, per la qual cosa el seu primer abast terminològic es va circumscriure a l’àmbit dels productes que va començar a desenvolupar durant la mateixa època. Aquests productes es creaven i desenvolupaven a l’empresa que va fundar al 1984, anomenada VPL Research, la primera companyia de venda de productes de “realitat virtual”. Això suposa que Lanier va constituir la realitat virtual com un àmbit comerciable. Per això va ser el primer en portar al mercat productes d’aquest tipus, sense descuidar però la vessant artística que el caracteritza. En aquesta empresa va crear productes de tot tipus, però els més comuns van ser productes de realitat virtual per a cinema, televisió i medicina.
A partir d’aquell moment la seva fama va començar a créixer. Durant els 90 va aparèixer en nombrosos documentals als Estats Units. A mitjans de l’any 1997 va ser membre fundador de la National Tele-Immersion Initiative. La seva feina consistia en utilitzar la tecnologia de l’ordinador per crear una il·lusió. Dues persones que estiguessin separades per grans distàncies tindrien la impressió d’estar físicament juntes. A més, Lanier és membre de la Global Business Network, que forma part de Monitor Group.
També cal considerar la seva tasca com a assessor. Ha estat membre de nombrosos consells assessors, incloent la Board of Councilors, de la Universitat de del Sur de California, la Medical Media Systems (projectes relacionats amb la medicina), la Microdisplay Corporation i la NY3D.
És professor visitant en el Departament de Ciències Informàtiques de la Universitat de Columbia, un artista visitant del Programa de Telecomunicacions Interactives de la Universitat de Nova York, i un membre fundador del International Institute for Evolution and the Brain.
Un dels àmbits que més ha treballat Jaron Lanier és la Computer Science, és a dir, la ciència relacionada amb els ordinadors i la informàtica. Els interessos de Lanier inclouen l’arquitectura biomimètica, l’interface de l’usuari, les simulacions científiques, els sistemes d’informació avançada per la medicina i els mètodes computacionals en els fonaments de la física. Per això col·labora amb una àmplia gama de científics relacionats amb aquestes matèries.
A finals de 1980 va dirigir l’equip que va desenvolupar les primeres aplicacions dels móns virtuals multi-personals (els usuaris s’havien de posar uns dispositius al cap) i també els primers avatars (representacions dels usuaris que utilitzaven aquests sistemes).
Mentrestant, a la seva empresa (VPL Research) els seus companys i ell van desenvolupar les primeres implementacions per a aplicacions de realitat virtual en simulació quirúrgica, decorats virtuals per a la producció de televisió, i molts altres projectes de diferents àrees. També va liderar l’equip que va desenvolupar el primer software utilitzat extensament per aplicacions d’immersió en la realitat virtual, un dels seus projectes més importants. Al 1999 la Sun Microsystems va adquirir els patents relacionats amb aquest projecte de realitat virtual.
De 1997 al 2001 Lanier va ser investigador cap de l’Advanced Network and Services, que contenia la Engineering Office of Internet2, i també va ser el científic cap de la National Tele-immersion Initiative, una coalició d’universitats d’investigació que estudien les aplicacions avançades de Internet2. La iniciativa va crear els primers prototips de tele-immersió al 2000, després d’un desenvolupament de tres anys.
De 2001 a 2004 va ser científic visitant en la Silicon Graphics Inc., on va desenvolupar un seguit de solucions pels problemes bàsics en la telepresència i la tele-immersió.
Actualment, un dels fets més destacables sobre Lanier és la publicació dels seu llibre, anomenat You are not a gadget, el qual està tenint molta polèmica. Lanier no és ni un ludita ni un enemic de la Red, tot al contrari, és un dels pioners en aquest àmbit i un dels gurus de Wired (una revista mensual americana i un lloc web que intenta reflectir la manera en què la tecnologia afecta a la cultura, l’educació, l’economia i la política). No obstant, en les entrevistes que s’han publicat parlant del seu nou llibre reflexiona en termes molt negatius sobre el que està succeint avui en dia amb la web 2.0.
En aquest llibre Lanier planteja algunes qüestions estimulants, però el que en resum ve a dir el seu llibre és que la nova Red està en una perillosa deriva per culpa de tres elements: l’anonimat, la glorificació del treball col·lectiu a la Red i la informació gratuïta. Segons Lanier, aquests elements amenacen la creativitat individual i alimenten comportaments rebutjables. Segons ell, la nova Red s’ha convertit en un lloc en el qual impera una espècie de “maoisme digital” o “totalitarisme cibernètic”. Això negaria la individualitat en favor de la massa i de la màquina. Tot això es degut a la pròpia estructura col·lectivista de la Red. Les solucions que aporta Lanier a aquests problemes són o estendre els “micropagaments” o començar des de cero l’estructuració de la Red. Aquestes idees filosòfiques i tecnològiques les ve madurant des de fa temps i finalment les ha transmès per escrit en aquest llibre.
Finalment, cal parlar una mica de la seva faceta com a músic. Lanier ha estat actiu en el món de les noves tendències de la música clàssica des de finals de l’any 1970. És pianista i un especialista en molts instruments musicals poc comuns (sobretot instruments de vent i corda d’Àsia). Ha tocat amb diversos artistes com Philip Glass, Ornette Coleman, George Clinton, etcètera. Molts dels seus projectes de gravació inclouen techno acústica, i algunes de les composicions per a orquestres que ha fet mantenen relació amb els móns virtuals que ha creat. D’aquesta manera veiem com la seva faceta musical no es desvincula de la seva faceta experimental i tecnològica.
Col·laboració de Arantxa Espelta per al capítol Realitat virtual