Jack Kilby
Col·laboració de Andrés Abáigar per al capítol Transistors
Després d’una breu lluita contra a el càncer, el 20 de juny de 2005 va morir a l’edat de 81 anys Jack St. Clair Kilby, inventor del circuit integrat i coguanyador del premi Nobel en Física al 2000. Sense saber-ho, al no anar-se’n de vacances en 1958 va establir les bases d’una indústria de trillons de dòlars.
Jack St. Clair Kilby va néixer a Jefferson City, Missouri, el 8 de novembre de 1923. Va passar tota la seva infància a Great Bend, Kanses. Després de superar amb excel·lents qualificacions els seus estudis mitjans, l’any 1947 va obtenir el grau d’enginyer electricista a la Universitat d’Illinois i, cap a l’any 1950, es va doctorar en enginyeria electrònica, per la Universitat de Wisconsin.
La seva carrera professional començà al 1947, a la Divisió Central Lab de la companyia Globe Union Inc., amb seu a Milwaukee, i fins 1958, va treballar en el disseny de màscares de serigrafia per a circuits de pel·lícula gruixuda sobre substrats ceràmics, sent aquests els seus primers treballs encaminats al que seria el seu futur: els circuits integrats per a aparells electrònics. Tot i així, el moment clau de la seva carrera va arribar l’any 19958, quan va entrar a formar part de la Texas Instruments Inc. Situada a Dallas, Texas.
L’estiu d’aquell any va ser irrepetible. Utilitzant materials de vegades prestats i d’altres improvisant, Kilby va concebre el primer circuit electrònic els components del qual, tant actius com passius, estaven disposats en una peça de material semiconductor que ocupava la meitat d’espai que clip subjectapapers. El 12 de setembre de 1958 va passar a la Història com el dia en que fou provat amb èxit el fabulós invent de Kilby: el primer circuit integrat monolític, és a dir, en el que tots els components parteixen de manera inseparable de la mateixa pastilla de semiconductor i es fabricant conjuntament. El circuit estava fabricat sobre una pastilla de germani de 6 x 6 mm. i contenia tan sols un transistor, tres resistències i un condensador.
El nombre de components de que constava aquest circuit, cinc, pot semblar ridícul comparat amb els molts milions d’aquests components que tenen els majors circuits integrats actuals, però aquest esdeveniment va obrir les portes de la tecnologia actual i futura. El 12 de setembre de 1958 es van aconseguir les primer mostres operatives i es va donar a conèixer l’invent.
Aquest fet va suposar l’entrada del món en la microelectrònica, i la seva patent proporcionà a Texas Instruments molt milions de dòlars per concepte de regalies durant molts anys.
L’any 1970 Kilby va abandonar la Texas Instruments i va començar la seva carrera com a inventor independent, durant la qual va explorar l’aplicació del silici per a l’obtenció de l’energia solar. De 1978 a 1984 fou Professor Emèrit d’Enginyeria Electrònica a la Universitat de Texas. Posteriorment, va exercir com consultor i director general de diverses companyies.
Ha realitzat més de 60 patents relacionades amb els semiconductors. L’any 1982, per la seva part, va entrar en el National Inventors Hall of Fame, compartint els honors dels germans Wright, Henry Ford i Thomas Edison en la història de la invenció americana. És membre de l’Institut of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) i de la National Academy of Engineering (NAE). Ha estat guardonat, entre d’altres nombroses condecoracions, amb la medalla del Franklin Institute’s Stuart Ballantine i amb la Medalla d’Honor del IEEE.
La tecnologia demostrada per Kilby al 1958 va ser desenvolupada molt ràpidament, més que cap d’altre en la història. Poc més de 10 anys després, totes les computadores del món es construïen amb circuits integrats, en comptes dels elements discrets, ja que un amplificador operacional amb més de 250 components costava menys que un únic transistor discret.
L’any 2000 es van integrar en una pastilla de silici de mesures similars a les utilitzades per Kilby un milió de vegades més els components que ell utilitzà. Gràcies al circuit integrat, ha estat possible disposar de les modernes computadores, telèfons mòbils i un nombre incontable d’aplicacions electròniques.
Kilby, Alferov i Kroemer són considerats com els homes que van assentar les bases de l’actual tecnologia de la comunicació, i per aquest motiu l’any 2000 van ser guardonats per la acadèmia sueca, qui els hi va concedir el Premi Nobel de Física del fi del mil·lenni. Si el premi fou compartit, s’argumenta perquè qualsevol dels integrants d’aquest trio se’l mereixia. Tot i així, en el món de la física totes les mirades es van dirigir a un d’aquests grans caps pensants, concretament al de l’americà Jack St. Clair Kilby. Ell podia presumir d’ésser un d’aquells homes que, fruit del seu treball i dedicació, havia canviat el món.
Kilby fou una persona de costums senzilles i de caràcter amable, tal i com va reflectir al llarg de la seva vida amb la relació que va tenir amb els mitjans de comunicació. Quan se li preguntava per la repercussió dels seus descobriments en el món modern, ell senyalava que podia intuir que el desenvolupament dels xips seria molt important per als productes electrònics de l’època com la ràdio o la televisió. El que mai havia imaginat era que el cost tan baix de producció dels microxips ocasionaria un desenvolupament tan fabulós en el camp de l’electrònica. I, és clar, el que tampoc va pensar en aquells anys és que les noves tecnologies es poguessin aplicar a usos tant diferents dins del camp de la comunicació.
Una de les anècdotes més curioses de Kilby gira al voltant del seu genial descobriment. I és que l’any 1958, com s’acabava d’incorporar a la Texas Instruments, no va poder anar-se’n de vacances donat que no tenia l’edat suficient per a disfrutar d’aquest privilegi. Però, ¿què hagués passat amb els xips si Jack Kilby s’hagués anat de vacances?
Col·laboració de Andrés Abáigar per al capítol Transistors