Isaac Asimov
Col·laboració de Daniel Mourenza per al capítol Autòmats de ficció
Isaac Asimov va néixer el 2 de gener de 1920 a Petrovitchi, una ciutat de l’antiga Unió Soviètica. Als tres anys va migrar als Estats Units, on va rebre la nacionalitat americana als vuit anys d’edat, i on va viure fins la seva mort, el 6 d’abril de 1992. Va estudiar a l’escola pública fins la Universitat. Desprès es va llicenciar en Bioquímica a la Universitat de Columbia i es va doctorar a la Universitat de Boston, on també va ser catedràtic. És possiblement l’autor de novel·les de ciència ficció més popular que ha existit, barrejant sempre el rigor científic amb una escriptura fàcil i amena, que arribés a la gran majoria. La seva obra potser més important és la nissaga Fundació, però també destaquen la seva obra de caire divulgatiu Introducció a la Ciència, l’obra que introdueix els principis sobre la robòtica Jo, robot o els seus escrits que adverteixen sobre els perills de l’escalfament global i de la destrucció de la capa d’ozó.
Els seu gust per l’escriptura va començar quan li agafava al seu pare novel·les pulp (llibres d’argument policial barat) de la confiteria que tenia a Brooklyn. El seu pare li prohibia aquestes lectures perquè deia que tenien un gust ínfim. Isaac Asimov va començar a escriure als onze anys les seves pròpies històries, entre les que destaca Hermanitos, en què parlava en clau d’humor sobre la relació amb el seu germà i que va ser publicada a la revista de d’institut. Quan només tenia 15 anys va entrar ja a la Universitat i als 18 va vendre el seu primer relat a Amazing Stories. Va començar a publicar les seves Històries de Robots, on introdueix les lleis de la robòtica i on surten els seus primer robots, com a Razón o Embustero. En 1941 va escriure el relat Anochecer, però va ser en 1942 quan va començar el que seria la seva gran obra, tota la nissaga de Fundación, que consta de 14 llibres, que alhora contenen diversos relats que va escriure des de 1942 fins gairebé la seva mort.
La nissaga Fundación va ser escrita sense una primera consciència de nissaga i sense un ordre cronològic en la seva publicació. Per això, uns quants anys abans de morir, Asimov va deixar escrit com haurien de llegir-se els llibres de Fundación: 1º- El robot completo (1982), on es recullen 31 històries cortes sobre robots escrites entre 1940 i 1976, 2º- Las cuevas del acero (1954), 3º- El sol desnudo (1957), 4º- Los robots del amanecer (1983), 5º- Robots e Imperio (1985), 6º- Las corrientes del espacio (1952), 7º- Las estrellas como polvo… (1951), 8º- Gravilla en el cielo (1950), 9º- Preludio a la Fundación (1988), 10º- Fundación (1951), col·lecció de quatre històries escrites entre 1942 i 1944, 11º- Fundación e Imperio (1952), 12º- Segunda Fundación (1953), 13º- Los límites de la Fundación (1982) i 14º- Fundación y Tierra (1983). Al 1966 va guanyar el premi Hugo a la millor sèrie de ciència ficció per aquesta nissaga.
A partir de 1958 es va dedicar professionalment a escriure i va publicar més de 500 llibres per a joves i adults, des de divulgació científica, ciència-ficció, a contes de misteri, d’humor o d’Història. Entre d’altres llibres més enllà de les Fundacions, parlar sobre Introducción a la ciencia, llibre d’una fàcil comprensió per introduir-se al món científic, Yo, robot, que introdueix abans que qualsevol altre autor els principis de la robòtica, El hombre bicentenario o, fins i tot, obres històriques tals com a La creación de Inglaterra o Los griegos i sèries infantils, com a Norby, el robot o Lucky Star. Al camp científic va fer una gran obra, començant amb un text sobre bioquímica que va escriure amb dos col·legues quan tenia 23 anys, amb obres tan grans com a Adelanto de la ciencia, El reino de los números o Alpha Centauri, la estrella más cercana.
Va aconseguir diversos premis Hugo i Nebula per obres de ciència-ficció arran tota la seva obra i va ser doctorat honoris causa catorze vegades en diferents universitats. Als 72 anys va morir a la ciutat de Nova York per una parada cardíaca i una insuficiència renal, deixant enrere una de les més increïbles carreres a dins de la literatura i la divulgació científica.
Col·laboració de Daniel Mourenza per al capítol Autòmats de ficció