Internet
Col·laboració de Olga Navarro per al capítol El codi digital
“Internet és molt més que una tecnologia. És un mitjà de comunicació, d’interacció i d’organització social”, segons Manuel Castells director de l’Internet Interdisciplinary Institute. Internet és un concepte mundialment conegut, però abstracte en la seva total definició. Neix la primera xarxa amb caràcter militar als Estats Units durant la Guerra Freda. L’any 1969, amb una connexió coneguda amb el nom d’ARPAnet (Advanced Research Projects Agency), s’estableix la primera xarxa descentralitzada. Aquesta s’encarregava de connectar diversos centres de recerca universitaris. Més endavant, l’any 1990 es va substituir ARPAnet per la NREN (National Research and Education Network), la qual es pot considerar com el nucli d’Internet tal i com es coneix actualment.
Les noves tecnologies han contribuït al naixement de l’era digital, de la qual, Internet en formar part. Aquesta concepte esdevé de la conjunció d’Inter (enllaç) i Net (Network, interconnexió de xarxes). En un principi, esdevé una idea relativament abstracta per la seva novetat, però es pot començar dient que està formada per un conjunt d’ordinadors connectats. No obstant, estem vivint en la revolució tecnològica del segle XXI on tots som subjectes actius en la seva utilització i creació. La instauració de nous termes com: web, xat, correu, hipertext, webcam… mostra l’ampliació de coneixements dels quals disposem a partir d’aquesta Xarxa d’escala mundial. Internet ens pot arribar a través de xarxes, via satèl·lit, enllaços per ràdio, telefonia mòbil… i gran part de la infraestructura és pública. El component més utilitzat és el Web, a través del qual poden trobar tota la informació que desitgem de manera visual. La gran ‘superautopista’ funciona gràcies a la relació entre l’ordinador personal i un servidor. S’utilitza un protocol anomenat TCP/IP (Transmission Control Protocol/ Internet Protocol) per transmetre la informació a partir d’estacions determinades on es poden connectar diferents ordinadors amb diferents sistemes operatius. És pot comprovar com els ordinadors han millorat al llarg del temps i Internet concedeix la seva comunicació.
Aquesta plataforma permet la comunicació, entreteniment, informació, el desenvolupament d’accions comercials, realitzar la feina a través de l’ordinador sense necessitat de desplaçar-se, veure la televisió, un aprenentatge més autònom, etcètera. Així doncs, es pot veure com Internet s’ha convertit en una espècie de biblioteca universal de continguts diversos, avui dia imprescindible.
A més, el primer punt de connectivitat a la Xarxa són les pròpies llars, convertint aquesta autonomia, sobretot en els adolescents, en el que s’anomena “bedroom culture” (cultura de l’habitació). Tanmateix, tot i semblar una paradoxa, no es pot oblidar que la Xarxa és un mitjà de socialització i integració. Actualment, els usuaris que més l’empren són els compresos entre vint-i-cinc i trenta-quatre anys. Sorgeixen mitjans de comunicació d’aquesta plataforma com el correu electrònic, els buscadors, la descàrrega de música, vídeos i software, les xarxes socials (Facebook, Twitter o Tuenti), la compra de tecnologia, jocs o altres, la web de mitjans, entre d’altres. Amb la web de mitjans ens adonem com aquesta xarxa de xarxes uneix un conjunt de suports englobant els mitjans de comunicació sota una mateixa base. Es realitzen emissores de ràdio, sèries, programes… expressament per Internet, ja que el nou fenomen permet la retroalimentació dels seus suports amb els usuaris.
A més, l’aparició de la Web 2.0 ha permès que l’usuari es converteixi en la peça clau de l’engranatge comunicatiu de la Xarxa, ja que pot interactuar amb altres i manipular el contingut al seu parer. Per exemple, les xarxes socials ajuden a establir relacions socials i professionals i els blogs permeten crear continguts propis a gust del consumidor, construint una línia cap a la participació. Internet és, també, un lloc per la formació i un espai on es conjuguen dos fenòmens: la comunicació i la informació. Cal a dir que es produeix un feedback on receptor i fonts es complementen constantment.
La teranyina mundial ha aconseguit eliminar l’espai i el temps per convertir la nostra informació en un contingut transportable de manera global, sense muralles ni obstacles. La nostra era es caracteritza pel naixement d’una nova cultura, la qual engloba noves formes de comunicació, la fusió de diversos formats, la unió de suports de la comunicació i la transmissió d’informació arreu del món de manera immediata. Ens apropa a la construcció de nous estils de relació, associació i oci. S’ha parlat d’Internet com el causant de l’exclusió o marginació social per la seva vessant més individual. No obstant això, simplement, la Xarxa esdevé un canvi que deixa de banda certs aspectes madurats per aprofundir i descobrir uns altres de nous. Es convertirà en el principal mitjà massiu de comunicació convertint aquest moment en la societat de la informació. S’ha d’evolucionar per evolucionar. Adaptar-se o morir.
Així doncs, la gran pregunta gira al voltant del futur d’Internet. Tot i generar canvis importants i semblar una eina impredictible, segurament, hi generarà una transformació destacada davant les tecnologies que giren entorn aquesta plataforma. La interactivitat és un camp interessant a explorar encara. I, el valor afegit vindrà donat per la conjunció de les tecnologies i dels serveis que procurin avançar i adaptar-se a Internet. Per altra banda, els usuaris seran els màxims exponents en la seva realització i utilització, ja que es mouen com emissors i receptors de la informació.
Col·laboració de Olga Navarro per al capítol El codi digital