Interactivitat

 

Col·laboració de Javier Maiza per al capítol Realitat virtual

En els camps de la ciència de la informació, comunicació i disseny industrial, hi ha un debat sobre el significat d’interactivitat. Hi ha tres nivells d’interactivitat:

– no interactiva, quan un missatge no està relacionat amb missatges anteriors;
– reactiva, quan un missatge es relaciona amb un únic missatge immediatament anterior;
– interactiva, quan un missatge es relaciona amb una nombre de missatges anteriors i la relació entre ells.

La comunicació humana és l’exemple bàsic de comunicació interactiva. Consisteix en dos processos diferents; interactivitat humà/humà i la interactivitat humà/equip. La interactivitat humà/humà és la comunicació entre les persones. D’altra banda, la comunicació amb l’ordinador és la forma en què les persones es comuniquen amb els nous mitjans. D’acord amb Rada Roy, el “model d’interacció humà/equip consta de 4 components principals que consisteixen en HUMANS, informàtica, medi ambient i l’entorn de la màquina. Els dos fluxos bàsics d’informació i control que suposa. Per a la comunicació entre persones i ordinadors, cal entendre alguna cosa sobre els dos i sobre les tasques que realitzen les persones amb els ordinadors. Un model general d’interfície humà/ ordinador canalitza el flux d’informació i control en la interfície de l’ordinador.

La interactivitat humà/humà està composta de moltes definicions que es basen en definicions antropomòrfiques. Per exemple, els sistemes complexos que detecten i reaccionen a la conducta humana a vegades es diuen interactius. Sota aquesta perspectiva, la interacció inclou respostes a la manipulació humana física com el moviment, el llenguatge corporal, i / o canvis en els estats psicològics.

En el context de la comunicació entre un humà i un artefacte, la interactivitat es refereix tant a les conductes interactives de l’artefacte com a les experimentades per l’usuari humà. Això és diferencia d’altres aspectes de l’artefacte com el seu aspecte visual, el seu funcionament intern… Per exemple, la interactivitat d’un iPod no és la seva forma física, ni el color, ni la seva capacitat per a reproduir música o la seva capacitat d’emmagatzematge. La seva interactivitat és el comportament de la seva interfície amb l’usuari i viceversa. Això inclou la forma de moure el dit a la roda d’entrada, la forma en que això us permetrà seleccionar una melodia en la llista de temes, la manera de controlar el volum…

La millor manera de valorar interactivitat d’un artefacte per l’ús. Un espectador pot imaginar el com utilitzar un artefacte observant com els altres l’usen, però és només a través de l’ús real es té experiència i “sentit”. És similar a la diferència entre mirar algú com condueix un cotxe i conduir-lo. Només a través de la conducció del cotxe es pot experimentar i “sentir” com aquest cotxe es diferencia d’altres cotxes.

El terme “look and feel” s’utilitza sovint per referir-se als aspectes específics de la interfície d’usuari d’un ordinador. Usant això com una metàfora, la “mirada” es refereix al seu disseny visual, mentre que la “sensació” es refereix a la seva interactivitat. Indirectament això pot ser considerat com una definició informal de la interactivitat.

En informàtica, es refereix a programari interactiu que accepta i respon a les aportacions dels éssers humans (dades, comandes…). Els programes de diàleg inclouen els programes més populars, com ara processadors de text o aplicacions de full de càlcul. En comparació, els programes no interactius funcionen sense contacte humà, exemples d’aquests inclouen compiladors i aplicacions de processament.

Nous mitjans és un terme usat per descriure les noves formes de comunicació (per exemple, les diferències entre els mitjans de comunicació analògics i digitals) i per descriure els canvis mitjans de comunicació que, al seu torn, afecten significativament a la societat. Els processos de digitalització d’informació i l’extensió de la digitalització dels mitjans de comunicació, se sustenten actualment en l’ evolució dels mitjans. Les característiques de les dades digitals son especialment adequades per permetre la interactivitat. La interactivitat és vista com una associació clau amb els nous mitjans, ja que, bàsicament, distingeix els antics i els nous mitjans.

Tecnologies com el DVD i la televisió digital són exemples clàssics dels dispositius de mitjans interactius, on l’usuari pot controlar el que veu i quan. No obstant, Internet s’ha convertit en el model perfecte del sistema interactiu. Els usuaris accedir a materials de visualització, comentar-los i contribuir activament a aquests. McMillan afirma que la interactivitat pot ocórrer en diferents nivells i graus de compromís i que és important diferenciar entre aquests nivells. La interacció usuari/usuari a través d’Internet, la interacció para-social, on les noves formes dels mitjans de comunicació es generen on line, i la interactivitat de usuari/equip que és la forma amb que un usuari es pot connectar amb els dispositius.

Lev Manovich (2001) també defineix el que significa la interactivitat per a l’usuari. La interactivitat oberta són accions com la programació informàtica, desenvolupament de sistemes de mitjans de comunicació… La interactivitat tancada no és més que els elements d’accés que estan determinats per l’usuari.

La interactivitat es refereix també a les noves tecnologies d’art dels mitjans on els humans i els animals són capaços d’interactuar i canviar el curs d’una obra d’art. Artistes i investigadors de tot el món estan treballant en interfícies que permeten noves formes d’interacció que van més enllà del teclat. Artistes, com el treball de Stelarc, defineixen noves interfícies que desafien la nostra noció del que és possible en la interacció amb màquines. El seu Hexapod, per exemple, s’assembla a un insecte que camina com un gos i la locomoció es controla desplaçant el pes del cos i girant el tors.

Diverses eines d’edició estan disponibles per a la creació de diversos tipus d’interactivitat. Algunes de les plataformes més comunes per a la creació d’interactivitats inclouen Adobe Flash i el recentment presentat Silverlight de Microsoft. eLearning fa ús d’un concepte anomenat model d’interacció. Utilitzant un model d’interacció, qualsevol persona pot crear interactivitat en un període molt curt de temps.

Alguns dels models d’interacció amb les eines d’autoria presentats entren en diferents categories com jocs, trencaclosques, eines de simulació, eines de presentació, etc, que poden ser totalment personalitzats.

Col·laboració de Javier Maiza per al capítol Realitat virtual