Interactivitat
Col·laboració de Maddalen Serras per al capítol Contes interactius
La interactivitat és un concepte molt ampli que s’ha definit de maneres molt diferents al llarg de la historia. Si l’analitzem des de la perspectiva tècnica, podríem dir que les característiques que més destaquen d’aquest concepte són la pluridireccionalitat del desplaçament de les informacions i el rol actiu de l’usuari a la selecció de les informacions requerides.
La interactivitat és una qualitat intrínseca als éssers humans: necessitem relacionar-nos amb el nostre entorn (procés que es duu a terme d’una manera recíproca i pluridireccional), i potser el exemple més clar d’això siguin les relacions humanes, la comunicació humana.
Un altre exemple molt interessant és que des dels orígens de la humanitat, la interacció és present en el procés de producció artística: per tal de pintar en una cova, als homes del paleolític ja els calia d’interactuar amb els pigments, els seus dits i la roca.
No obstant això, avui en dia, la majoria de les vegades en que solem estar en contacte amb l’art, solem dur a terme un procés contemplatiu, abans que un procés participatiu. I encara que aquest procés sigui a vegades participatiu, és a dir, encara que puguem preguntar-nos que és el que ens està dient el quadre al qual estem mirant i per què, mai podríem entrar a ell i dialogar amb els diferents elements que el conformen i molt menys modificar-los.
Aquesta situació està canviant i la interactivitat està guanyant força a diversos àmbits de la societat: a las ciències de la comunicació, a la informàtica, al disseny industrial, al disseny multimèdia, etc. Se estan portant a terme projectes molt valentes que apel·len a aquella llibertat interactiva de l’usuari i cada dia estem més familiaritzats amb aquest concepte i aquesta manera de relacionar-nos amb l’art, la tecnologia, etc.
Mitjançant la interactivitat, s’ha experimentat un canvi de rol. De ser espectadors als qui se’ls hi concedia l’única possibilitat de triar entre posar en marxa o desactivar un determinat instrument emissor, s’ha passat a requerir la seva intervenció per assolir l’òptima funcionalitat del producte. És a dir, els autors afegeixen als seus projectes un cert nivell d’autoria a l’usuari, aconseguint que no siguem simples observadors de l’escena, sinó que ens convertim en usuaris participants, part de l’espectacle. D’aquesta manera el producte requereix la contribució del públic per completar-se i així la comunicació entre el creador i el participant es converteix en una comunicació recíproca, encara que és obvi que els últims responsables del concepte són els autors.
D’aquesta manera, s’ha passat de la unidireccionalitat al procés bilateral al qual el receptor es trobi implicat en una experiència en la que ell té més possibilitats d’intervenció.
El nivell d’interactivitat mesura les possibilitats i el grau de llibertat de l’usuari. Aquest nivell d’ interactivitat del producte es defineix segons al grau de l’existència de recursos que permeten que l’usuari estableixi un procés d’actuació participativa comunicativa amb els materials. Així, un elevat nivell d’intervenció- decisió concedit a l’usuari, l’existència d’un ampli ventall d’opcions d’accés a la informació, una gran senzillesa a la manera de comunicar-se amb el producte i una gran rapidesa a la realització dels processos (a nivell tècnic), augmentaran el nivell d’interactivitat de l’eina.
Així, si s’incrementen les possibilitats d’interactuar amb els productes, sent cada cop més gran el grau de llibertat de l’usuari a l’hora de prendre decisions en relació a “què fer” i “com fer-ho” i s’aconsegueix augmentar el grau d’eficàcia de l’aplicació al “obeir” les instruccions que doni el subjecte, es podrà dir que s’incrementa el nivell de la interactivitat.
D’aquesta manera, podríem dir que el disseny d’interacció és en si mateix poesia: els autors aconsegueixen que l’espectador pugui parlar amb l’escultura que es troba al museu, o que pugui introduir-se en una pintura i parlar amb els elements i personatges que es troben dintre d’aquest.
Així, podríem dir que en aquests productes es duu a terme la creació d’un complot lliure, al qual reina la interacció. Aquesta característica fa que en aquest procés participi l’experiència de l’exploració. Per aquesta raó, a través de la interacció, l’espectador té un lloc per contactar tant amb el món exterior com amb sí mateix (desapareix la dualitat cos/ment o dit d’un altre manera la dualitat producte emissor/recepctor), contactant amb les seves experiències i records, a través d’una forma artística. I així, el llenguatge principal que utilitzem és el de la nostra experiència, el qual fa que ens introduïm i que ens impliquem tant intel·lectualment com emocionalment, altre dels aspectes importants d’aquests productes. A més, la capacitat dels usuaris d’intervenir al desenvolupament de les diferents possibilitats — cosa que fa que s’introdueixin plenament al projecte- fa que milloren les seves qualitats d’aprenentatge.
Com hem dit abans, la nostra època ha apostat per las capacitats que té la interactivitat i no en va: podem concloure que realment és una qualitat molt innovadora que connecta al producte i a l’usuari de manera molt més profunda, aconseguint un procés molt més complet tant per part del emissor-producte com per part del receptor.
Col·laboració de Maddalen Serras per al capítol Contes interactius