Instruments musicals electrònics
Col·laboració de Leticia Martin per al capítol Música digital
La música electrònica va sorgir cap a 1950, com a conseqüència de la invenció de la banda magnètica, i va suposar el naixement d’un nou tipus de música que s’allunyava de la música vocal o instrumental coneguda i estudiada fins aleshores. No entendrem com a música electrònica, però, la música mecànica i amplificada electrònicament, sinó la construcció musical de sons i composicions generats electrònicament.
El naixement d’aquest tipus de música, doncs, implica que parlem obligatòriament de l’existència d’instruments musicals electrònics, que són els encarregats de generar sons amb intervenció de l’electrònica. Això, però, es pot entendre de diferents maneres, i per aquest motiu cal distingir entre els instruments tradicionals però amplificats (com una guitarra elèctrica) i els instruments on la generació del so és electrònica. Ambdós són instruments electrònics, ja que un o més circuits intervenen en la creació del so, però només al segon tipus és on la generació pròpiament del so deixa de ser mecànica i passa a ser completament electrònica. És aquest últim tipus d’instruments el que es relaciona de forma molt directa amb la música electrònica en sí.
Un dels primers instruments de generació electrònica de so va ser el theremin, inventat pel físic i músic rus León Théremin el 1919. A grans trets, es tracta d’un senzill instruments que, a partir del control de la freqüència i del volum a través de dues antenes, generant així un so proper al d’un violoncel o a la pròpia veu humana. Actualment existeixen models que participen de la tecnologia midi, la qual cosa li permet adoptar altres timbres. Un altre instrument de música electrònica, una mica posterior, va ser les Ones de Martenot (1928), un instrument format per un teclat, un altaveu i un generador de baixa freqüència. Les ones Martenot, cal dir, és un instrument monofònic, és a dir, que no pot produir notes simultànies, sinó que produeix sons únics.
A banda de la funció i possibilitats d’instruments electrònics com els citats, és evident que els recursos possibles per a la generació de sons de forma electrònica són molts. Tons sinusoïdals, generació de freqüències, utilització d’impulsos, adaptació de sorolls, aplicació de filtres en altres sons, superposicions o tractament de gravacions sonores prèvies… I són justament aquestes darreres opcions que avui dia predominen en la música electrònica. Durant els darrers anys ha estat un tipus de música que s’ha dedicat molt al reciclatge o reutilització de material anterior; a agafar sons o músiques ja gravades i modificar-les. En aquest procés és evident que l’ús d’instruments de música electrònica com el Theremin o les Ones Martenot no tenen cap mena d’utilitat ni de sentit. Tot i això, intervenen de manera clau altres tipus d’aparells que podríem anomenar eines de música electrònica, més que no instruments. Dos aparells o tecnologies que han intervingut de forma definitiva al desenvolupament de la música electrònica són els samplers i la tecnologia MIDI, així com els famosos sintetizadors.
En primer lloc, la paraula Sample es tradueix com a mostra, i és un terme que s’utilitza per referir-se a un so gravat en qualsevol tipus de suport. És el resultat digital de la gravació i codificació binària de sons, que després es podrà manipular i mesclar. Els ordinadors o l’eina que permet realitzar en exclusiva aquesta feina és el sampler, que ben bé permet gravar digitalment aquestes seqüències sonores per després poder emmagatzemar-les, transformar-les amb efectes (eco, reverb, canvis de to, volum, creació de loops i després reproduir-les. Per a aquesta reproducció, els samplers habitualment tenen connectors MIDI que permeten manipular els sons des d’altres dispositius electrònics, com ordinadors o seqüenciadors.
Pel que fa la tecnologia MIDI, el nom prové de les sigles de Interfaç digital d’instruments musicals. Es tracta d’un sistema que permet que ordinadors, sintetitzadors, sequenciadors, controladors i altres dispositius musicals puguin estar connectats i compartir informació sobre la generació i manipulació de sons. Els aparells MIDI es poden classificar en tres grans categories; per una banda tenim els controladors, que generen els missatges MIDI (que pot tenir forma de teclat de piano, però que és un dipositiu que s’encarrega d’enviar les variacions de to a un altre dispositiu); els mòduls de so, que reben els missatges MIDI i els transformen en senyals sonores; i els seqüenciadors, que només graven reprodueixen o editen aquest missatges.
Però principalment, l’agent més destacat per la seva intervenció com a instrument musical electrònic, és el sintetitzador. És una eina dissenyada per produir sons generats artificialment, tal i com ho feien els primers instruments musicals electrònics, tot i que el sintetitzador utilitza tècniques com síntesi aditiva, substractiva, modulació de freqüències o de frases senceres.
Col·laboració de Leticia Martin per al capítol Música digital