Hipermèdia
Col·laboració de Sílvia Real per al capítol Interactivitat
Ens trobem immersos en la era digital, en la era d’Internet. Internet és un fenomen que va néixer passada la meitat dels anys 90 amb fins militars. Veient les enormes possibilitats que tenia aquest nou invent es buscaren noves aplicacions per donar-li un nou impuls i convertir-lo d’aquesta forma en un nou mitjà de comunicació potentísim i apropant-lo al món civil.
Internet ha fomentat i ha cooperat en l’aparició de la coneguda societat de la informació. Vivim en un món envoltat d’informació, on existeixen milers de documents i on Internet és una àmplia base de dades que conté milions de documents, imatges, música…
La hipermedia ha col·laborat a la societat d’informació gràcies a la gran quantitat d’informació que aporta i al mateix temps, manté un nexe entre les diferents informacions. De manera que l’usuari pot anar aumentant el seu coneixement a través dels nexes i les seves preferencies informatives. En definitiva, tot està connectat a tot, però aquesta connexió pot dur-nos al caos i desembocar en la desinformació si no se segueix un esquema ordenat i clar.
L’enorme proliferació de documents que existeix en la xarxa i fent servir el seu caràcter digital s’ha aprofitat per a crear un sistema hipermedia i facilitar la navegació, la recerca d’informació, la fragmentació dels textos…
El terme hipermèdia prové de la fusió entre el hipertext i la multimèdia. I ve a ser la “Organización de información textual, visual gráfica y sonora a través de vínculos que crean asociaciones entre información relacionada dentro del sistema1” . La hipermèdia s’aprofita dels avantatges del hipertext i de la multimèdia. D’una banda, la multimèdia aporta valor a l’intercanvi d’informació, mentre que el hipertext li oferix la seva estructura.
En moltes ocasions pot arribar a confondre’s amb el hipertext però la diferència radica que la hipermedia necessita d’una gran quantitat d’espai per a emmagatzemar la informació ja que inclou sons, imatges… té informació dinámica, és reactiva, permet la inteactuación, mentre que el hipertext solament inclou text.
Els hipermèdia estan formats per un índex — una llista que permet l’accés a diferents apartats; un navegador que és la representació gràfica del seu contingut on vam incloure els nodes – unitat mínima de recuperació — i els enllaços que marquen la unió entre el punt de destinació i el punt d’origen.
Els sistemes hipermèdia han d’estar fixats i ordenats però, al mateix temps, han de donar-li la sensació a l’usuari de plena llibertat.
Existeixen dues formes d’establir fluxos:
1.- El sistema contributiu: són els blogs, pàgines que es van formant amb la informació que va penjant la gent. Pots introduir nous elements o llevar-los, però no altera l’estructura de la web, al mateix temps els nexos que se introduisen s’enllaçen amb altres coses.
2.- El sistema indexat: És igual que la contributiva però si que permet modificar l’estructura del lloc. És el típic procediment d’una base de dades. Permet la personalització i tria informació a l’atzar per a posar-la en el format.
En definitiva, la hipermèdia compta amb interfícies molt intuïtives on l’usuari pot accedir a la informació de forma ràpida, crea de forma immediata les referències, possibiliten l’estructuració de la informació… Però en en algunes ocasions l’excessiva grandària i l’estructura d’alguns sistemes establix el caos i l’usuari no troba el que busca provocant la seva desorientació. Per a evitar això cal treballar en l’elaboració d’interfície intuïtives i on l’usuari sàpiga on es troba, establir diferències visuals per als nodes i enllaços, establir un lloc per a la consulta de dubtes directes.
Col·laboració de Sílvia Real per al capítol Interactivitat