Heinrich Hertz

 

Col·laboració de Hipólito Sánchez per al capítol Telegrafia

Heinrich Rudolph Hertz, físic alemany, va néixer a Hamburg, el 22 de febrer de 1857. Fill d’un prominent advocat i legislador, des de jove va demostrar posseir aptituds per a la tècnica construint diferents tipus d’instruments en un taller domèstic. De jove va abandonar els estudis universitaris d’enginyeria a la Universitat de Munic per dedicar-se a l’estudi de la física a la Universitat de Berlín, sota la tutela d’Hermann von Helmotz, un dels més famosos físics de l’època, amb el qual va començar a treballar després en 1880, com assistent, a l’Institut de Física de Berlín.

En 1883 es va dedicar a impartir conferències de física teòrica a la Universitat de Kiel i dos anys més tard va passar a desenvolupar funcions de professor de física en el Politècnic de Karlsruhe. En 1886 va contraure matrimoni amb la filla d’un professor d’aquesta pròpia institució, amb la qual va tenir dues filles.

En 1883 Hertzs va començar a interessar-se en els estudis realitzats deu anys abans pel científic escocès James Clerk Maxwell sobre l’electromagnetisme. Maxwell, basant-se en equacions matemàtiques, va intuir l’existència de les ones electromagnètiques, encara que mai va poder comprovar si les seves prediccions eren certes.

Per la seva part Hertzs, per mitjà d’un oscil·lador elemental que ell mateix havia construït i recolzat en les investigacions que realitzava en el laboratori de Karlsruhe, va poder demostrar en la pràctica que les prediccions de Maxwell eren certes i que les ones electromagnètiques no només es propagaven a través de l’espai, sinó que posseïen també propietats de reflexió, difracció, refracció, polarització i interferència. Fins i tot va arribar a comprovar que es propagaven a la mateixa velocitat de la llum, és a dir, a 300 mil quilòmetres per segon, descobrint que tant la llum com la calor constituïen, igualment, radiacions electromagnètiques. No obstant això, Hertzs no va arribar a imaginar en cap moment la importància que tindria en el futur el resultat de les seves investigacions per a les transmissions sense fil, doncs en aquell moment no li va trobar aplicació pràctica al seu descobriment.

En 1889 Hertzs va ser nomenat professor de física de la Universitat de Bonn, on va continuar realitzant investigacions relacionades amb descàrregues elèctriques en gasos enrarits. Un altre dels seus descobriments va ser l’efecte fotoelèctric.

Heinrich Rudolph Hertz va morir malalt, a l’edat de 37 anys, a la ciutat de Bonn, l’1ro. de gener de 1894.

En 1888 Hertzs havia descrit en una revista tecnològica de temes relacionats amb l’electricitat, la manera com havia generat ones electromagnètiques en el seu oscil·lador. En aquell temps un físic italià molt jove anomenat Guglielmo Marconi va llegir el seu article i es va preguntar si es podria utilitzar l’oscil·lador d’Hertzs i les ones electromagnètiques per transmetre senyals telegràfiques sense fil. En 1894 Marconi va començar a realitzar els seus primers experiments per millorar la sensibilitat de l’oscil·lador i el receptor sense fil, incrementar la seva potència i fer que cobrís una distància molt més gran.
En la tardor de 1895, després de realitzar moltes proves, el transmissor de Marconi podia cobrir una distància de 2 quilòmetres, superant fins i tot obstacles naturals. Havia nascut la transmissió sense fil per ones de ràdio. Marconi es va traslladar a Anglaterra, on va donar a conèixer el seu transmissor. El 12 de desembre de 1901 la lletra “S” del codi de telegrafia Morse va travessar l’èter a través de l’Oceà Atlàntic, transmesa des de Poldhu, a Anglaterra fins a les costes de Terranova, a Amèrica, cobrint una distància de 3 400 km .

En honor a Heindrich Rudolph Hertz, en 1933 es va prendre internacionalment l’acord de denominar oficialment “hertzs” (Hz) a la unitat de mesura de la freqüència de les ones hetzianes, radiofreqüència o altes freqüències utilitzades en les transmissions sense fil.

Mitjançant l’hertz es determina també la mesura del corrent altern de baixa freqüència que arriba fins a les indústries i les nostres llars. Els seus múltiples com, per exemple, el kilohertz (kHz), el megahertz (MHz) i el gigahertz (GHz), s’utilitzen en la pràctica per mesurar les altes freqüències de tota mena d’emissions sense fil, com les de ràdio, televisió, telefonia mòbil o cel·lular, radio control, etc., així com la freqüència de treball dels microprocessadors dels ordinadors o computadores.

Col·laboració de Hipólito Sánchez per al capítol Telegrafia