HAL
Col·laboració de Aleix Soler per al capítol Autòmats de ficció
HAL 9000 és personatge-computadora fictici creat per l’escriptor britànic Arthur C. Clarke l’any 1968, que apareix a la novel·la 2001: Una Odisea Espacial, on és l’ordinador que s’encarrega de controlar les funcions vitals de la nau espacial Discovery. Apareix també a les 3 seqüeles de la novel·la, del mateix autor: 2010: Odisea dos (1982), 2061: Odisea tres (1987) i 3001: Odisea final (1996).
Les 2 primeres obres han estat portades al cinema, però només la fundadora de la saga va aconseguir renom mundial. El film, que respecta el títol del llibre (2001: Una Odisea Espacial) és considerat una de les peces claus del cinema de ciència-ficció, un film destacadíssim en la filmografia del seu director, Stanley Kubrick, i una obra mestra de la història del cinema. La seqüela posterior, que va passar sense gaire soroll per les pantalles, va ser dirigida per Peter Hyams i només és valorada especialment pels amants de la ciència ficció més pura.
HAL és un acrònim en anglès de Heuristic Algorithmic, concepte que fa referència a una computadora amb capacitat per a treballar amb diverses normes prèviament programades i per a buscar solucions millors als problemes. HAL té capacitats de reconèixement de veu, reconeixement facial i processament del llenguatge humà. També pot llegir els llavis, apreciar l’art, interpretar les emocions humanes y expressar sentiments i emocions.
Durant molts anys es va especular amb que les sigles de HAL fessin referència a la multinacional de la informàtica IBM, ja que les lletres d’aquesta marca són just posteriors en l’abecedari a les del personatge de ficció (la I és posterior a la H, la B a la A, la M a la L). Tanmateix, aquesta possibilitat ha estat desmentida tant per l’autor Arthur C. Clarke com pel realitzador Stanley Kubrick.
HAL és cèlebre per ser el dolent menys humà del cinema. A 2001: Una Odisea Espacial és un superordinador que controla tots i cada un dels aspectes d’una nau espacial automàticament, però que segueix les ordres dels astronautes, amb els quals es comunica a través d’una veu masculina que el dota d’una personalitat molt humana. HAL és capaç de dirigir per si sol la nau i realitzar multitud de càlculs i operacions complexes a gran velocitat; aparentment no té una consciència pròpia i només fa el que li han programat o el que li manen els astronautes. Però això es comença a posar en dubte quan la supercomputadora fa un error que només podria fer una persona. Aquest fet fa que els tripulants de la nau decideixin desconnectar HAL per por a estar governats per un sistema amb vida pròpia. Abans, el robot descobreix les intencions i assassina a tots els membres de la tripulació excepte Frank Poole, que aconsegueix amb enginy esquivar les trampes de HAL i finalment desactivar-lo. En el que és una de les escenes més cèlebres de la ciència ficció moderna, Poole entra a una cambra tètrica i mecànica – el nucli central que manté activat HAL-, i desconnecta mòduls de computadora mentre un HAL amb reaccions cada cop més humanes demana clemència mentre canta la cançó Daisy Bell.
Malgrat tot, es diu que HAL és l’únic personatge mínimament humà de tot el film. Les persones que hi apareixen es mostren sempre fredes i distants, amb pocs sentiments. Segueixen en tot moment una rutina planificada prèviament per mantenir-se desperts i actius en un lloc tan inhòspit com és l’espai. HAL, en canvi, es pregunta coses, expressa opinions i dialoga amb la tripulació. Kubrick, el realitzador de l’obra, va reconèixer que amb aquesta posada en escena buscava inquietar l’espectador i fer-lo reflexionar sobre la pròpia naturalesa humana.
Al film, HAL és representat mitjançant una mena d’ulls situats a les parets de les diferents seccions de la Discovery, a través els quals observa tot el que passa a la nau. La seva aparença bio-tecnològica, combinada amb la veu greu de l’actor canadenc Douglas Rain – doblador de HAL- donaven a l’espectador l’extranya sensació de trobar-se davant d’un androide i no saber fins a quin punt la seva personalitat era humana o virtual. Aquests ulls han passat a la posteritat per ser la imatge del concurs Big Brother (Gran Hermano a Espanya), adaptat a les televisions d’arreu del món.
Col·laboració de Aleix Soler per al capítol Autòmats de ficció