Guglielmo Marconi
Col·laboració de Hipólito Sánchez per al capítol Telegrafia
El físic i inventor Guglielmo Marconi va néixer el 25 d’abril de 1874, a Bolonya, Itàlia, en el si d’una família acomodada. El seu pare era banquer i la seva mare posseïa una destil·leria de whisky. La seva mare, oriünda d’Irlanda, li parlava sempre en anglès i des de nen viatjava amb ella a Anglaterra, país on viurà gran part de la seva vida.
Marconi no va assistir a l’escola fins després dels 12 anys, doncs els seus pares havien contractat un mestre perquè li impartís classes a la casa. Un professor de física, anomenat Vicenzo Rosa, entusiasta de l’electricitat, va aconseguir interesarlo en el magnetisme i la producció de corrent elèctrica utilitzant piles de construcció artesanal.
A l’edat de 20 anys, Marconi va començar a assistir a les classes que impartia August Righi, a la Universitat de Bolonya. En aquesta universitat segurament va tenir oportunitat de consultar alguns dels articles relacionats amb els avenços científics de l’època al camp de les ones electromagnètiques. Se suposa també que va ser la seva amistat amb Nello Marchetti, un telegrafista que s’havia quedat cec, el que ho va relacionar amb la telegrafia i el codi Morse.
En 1888 el físic alemany Heinrich Rudolph Hertz, descobridor de les ones conegudes avui dia com ones hetzianes o de ràdio, va descriure en una revista tecnològica de temes relacionats amb l’electricitat, la manera com les ones electromagnètiques es propagaven per l’espai i com les havia pogut generar utilitzant un oscil·lador creat per ell mateix. En certa ocasió que Marconi va llegir l’esmentat article va pensar que potser l’oscil·lador d’Hertzs es podia utilitzar per transmetre senyals telegràfiques sense fil. Era la primera vegada que algú es plantejava aquesta possibilitat, doncs Hertzs només s’havia limitat a estudiar l’analogia existent entre el comportament de les ones electromagnètiques per ell descobertes i les característiques de les ones lluminoses, sense suposar encara que poguessin tenir un ús pràctic.
En 1894, en una finca que posseïa la família en Pontecchio, prop de Bolonya, Marconi va començar a realitzar els seus primers experiments, per a la qual cosa va construir un emissor i un receptor basat en el model creat per Hertzs. En els seus experiments va comprovar que era possible millorar l’abast de les transmissions que realitzava, utilitzant antenes verticals. Va tractar, a més, de millorar la sensibilitat de l’oscil·lador i del receptor sense fil, incrementar la seva potència i fer que cobrís una major distància.
En la tardor de 1895, després d’haver realitzat moltes proves, Marconi va aconseguir que el seu transmissor cobrís una distància de 2 quilòmetres i fins i tot superés obstacles naturals. Per llavors, amb tan sols 23 anys d’edat, havia aconseguit fer realitat la transmissió sense fil.
Durant la infància i joventut el seu pare s’havia esforçat perquè desenvolupés una mentalitat comercial, pel que sent ja adult els seus treballs d’investigació no només contemplaven l’aspecte científic, sinó també el comercial, sobretot lo relacionat amb les patents dels invents.
Degut al poc suport i interès que a Itàlia va despertar el seu invent, Marconi es va traslladar a Anglaterra, on ho va donar a conèixer patentant-lo com “Sistema de Telegrafia Sense fil”. En aquest país va crear d’immediat la “Wireless Telegraph and Signal Company, Ltd.”, que posteriorment, en 1900, va passar a denominar-se “Marconi’s Wireless Telegraph Company, Ltd”. En aquest mateix lloc, que va funcionar també com a quarter general d’investigacions, va ser on Marconi va exposar la importància que tenia el seu invent per al desenvolupament de la humanitat.
Amb les proves i millores que va introduir en el seu transmissor i receptor d’assenyalis de ràdio, el 12 de desembre de 1901 la lletra “S” del codi de telegrafia Morse va poder travessar l’èter a través de l’Oceà Atlàntic. Aquest senyal, que va ser transmesa des de Poldhu (situat en Cornwall, Anglaterra), va aconseguir ser captada en St. John, Newfoundland (situat en les costes de Terranova, a Amèrica del Nord). La transmissió, que va constituir un rotund èxit, va recórrer una distància aproximada de 3 mil 400 km a través de l’Oceà Atlàntic. D’aquesta forma Marconi no només va demostrar que era possible transmetre missatges sense fil en codi Morse cobrint llargues distàncies, sinó que també els senyals de ràdio es propagaven més enllà de l’horitzó, qüestió que havien posat en dubte els científics, tenint en compte la curvatura de la Terra.
Col·laboració de Hipólito Sánchez per al capítol Telegrafia