Gordon Moore
Col·laboració de Alexis Masdeu per al capítol El xip minúscul
Gordon Earl Moore, va néixer el 3 de gener de 1929. Juntament amb Robert Noyce és cofundador de l’empresa de fabricació de microprocessadors intel. És llicenciat en química per la universitat de Berkeley i doctor en física i química de l’institut tecnològic de california (caltech).
Després de treballar en diferents empreses i laboratoris va crear la corporació Fairchild Semiconductor.
El Juliol de 1968 va fundar Intel, on va treballar de vicepresident executiu fins el 1975 quan es va convertir en president i executiu en cap de l’empresa. El 1979 va entrar a formar part de la junta directiva d’intel, tot mantenint el seu paper d’executiu en cap. Va mantenir aquesta posició fins l’Abril de 1987 quan va deixar de ser executiu cap. Actualment treballa com a membre emèrit de la junta directiva.
El 2001, Moore va donar sis milions de dolars a Caltech. El que suposa la major donació que es fa en la història a una institució d’educació superior.
Gordon es va fer famós al pronunciar l’anomenada “llei de moore”. La llei de Moore intenta expressar com evolucionaran els computadors al llarg del temps. Va ser anunciada el 19 d’Abril de 1965 pel mateix Moore. Així, en un primer moment va proclamar la llei de Moore dient que “el nombre de transistors per polzada en els circuits integrats es duplicaria cada any i que aquesta tendència es mantindria durant les següents dues dècades”. Uns mesos més tard, va reformular la seva teoria afirmant que el ritme baixaria i que el nombre de transistors es doblaria cada 18 mesos enlloc de cada dotze com va dir en un principi.
Val a dir que fins a dia d’avui la llei de Moore s’ha estat complint. Una conseqüència directa d’aquesta llei és la baixada de preus dels computadors. Passat un any el preu d’una computadora cau a la meitat i en dos anys es considera que ha quedat obsoleta, a causa de l’augment de velocitat que aquests experimenten en augmentar-ne el nombre de transistors encabits ens ells.
Cal tenir en compte una circumstància sobre la llei de Moore, i és que aquesta va ser formulada pensant en circuits integrats, doncs l’any 1965 encara mancaven uns anys fins que aparegués el primer microprocessador, en el 1971. I encara més temps per l’aparició dels primers ordinadors personals, durant la dècada dels 80. Tot i això, la llei també es compleix si s’aplica sobre els microprocessadors i sobre els ordinadors personals.
De totes maneres la llei de Moore no és una llei natural, sinó que es basa en l’observació feta per Moore en els primers anys de l’aparició dels circuits integrats. De moment aquesta s’ha anat complint, però es creu que pot expirar en qualsevol moment. De fet des de fa anys sorgeixen rumors que donen per morta la llei de Moore.
Recentment, la Semiconductor Industry Association li va donar només 5 anys més de vida, doncs es comencen a trobar dificultats físiques per a mantenir la progressió anunciada per Moore. De totes maneres sempre hi ha qui assegura que la llei es complirà i l’any 2014 els xips contindran 64000 milions de transistors i els microprocessadors correran a velocitats properes als 4GHz.
Predir quan morirà la llei de Moore com es veu, es difícil i els experts no es posen d’acord sobre quan serà. Però en el que si que es posen d’acord és en la causa, la llei morirà el dia en que sigui impossible continuar reduint el tamany dels transistors i els circuits que els integren, o quan fer-ho no compensi econòmicament.
Segons el propi Moore, la llei tindrà validesa fins l’any 2011. Això significa que els microprocessadors arribaran a funcionar a velocitats de 10 GHz, amb una tecnologia de 0.07 micres i uns mil milions de transistors en el seu interior.
De moment, i mentre la tecnologia actual resisteixi, AMD i Intel protagonitzen una dura batalla per a que la llei de Moore se segueixi complint. Però els límits del silici són cada vegada més propers.
De qualsevol manera, la mort de la llei tampoc suposaria en cap cas una aturada en el desenvolupament tecnològic, sinó només una relantització, un canvi. Encara que no son de domini públic encara, en els laboratoris les computadores mol·leculars ja són una realitat.
Col·laboració de Alexis Masdeu per al capítol El xip minúscul