Estils gràfics

Col·laboració de Julia Quiles per al capítol Videojocs

Els gràfics en els videojocs han anat evolucionant amb el perfeccionament de la tecnología i concretament dels motors gràfics (rutines de programació que permeten el disseny, la creació i la representació del videojoc). Depenent el diferent motor gràfic s’utilitzarán una sèrie de paràmetres o altres que fan que la qualitat dels gràfics variï. Hi ha diferents empreses líders, els millors del mercat són per exemple el Unreal Engine 3 (de la companyia Epic Games) o el CRYEngine 2 (de Crytek).

Hi ha que tenir en compte que aquesta evolució dels gràfics no és homogenea a tots els videojocs del mercat, la millor tecnologia és cara i els millors gràfics sols s’utilitzen pels grans títols comercials. A més a més, depèn del gènere i la plataforma, en alguns gèneres es va potenciar més el perfeccionament dels gràfics, que en altres i no totes les plataformes ofereixen la mateixa qualitat d’imatge (videoconsoles, ordinadors, videoconsoles portàtils o arcades).

Per saber quins són els diferents tipus d’estils gràfics hi ha que fer una mirada al passat, a través dels títols més significatius pel que fa a l’evolució dels gràfics.

Hi ha dos etapes bàsiques, la primera està marcada pel pas del 2D al 3D. Els primers videojocs com el Spacewar! (1961) o el Pong (1972), amb uns gràfics en blanc i negre encara molt simples y geomètrics que acabaven reduint la realitat visual a conceptes. Aquesta simplicitat no va impedir que als anys següents i sobretot als 80 els videojocs arcade ja tinguessin una gran acceptació social. El següent pas en la evolució gràfica arriba a finals del anys setanta quan s’integra el color en els gràfics amb jocs com Galaxian (1979) o el Pac-Man (Comecocos, 1980).

Fins aquest moment predominaven els jocs sobre naus espacials i extraterrestres, no estava bé desenvolupada la construcció d’espais i personatges humans. Després de la crisi dels videojocs del 83, arribaria un mite en la història dels videojocs i també dels gràfics, Super Mario Bros de Nintendo (1985), dels millors a la seva època, suposava el primer joc que permetia un desplaçament lateral del personatge. Es guanyava dinamisme i originalitat visual. Va ser una de tantes sagues de videojocs nascudes en els 80 que experimentarien el pas del 2D al 3D. Una d’aquestes va ser la de Prince of Persia (1987), però en aquest cas ens interessa pel seu avenç sobre el moviment del personatge protagonista. Per primera vegada s’aconseguia un moviment fluid, el personatge caminava, corria, saltava… El creador del videojoc, Jordan Mechner, va estudiar els moviments del cos a través de la rotoscopia.

L’arribada de les tres dimensions no es produiria fins l’any 1992. Abans, alguns jocs en 2D simulaven profunditat, un exemple és Battlezone de 1980. En els primers anys dels 90 algunes de les consoles més conegudes (Megadrive o Super Nintendo) incorporaven un chip ‘’Super FX” que permetia mostrar simples polígons amb profunditat, els primers elements en tres dimensions. Però va ser l’empresa ID Software la que va aconseguir més avenços en aquest camp, primer amb el joc Wolfstein 3D de 1992 però sobretot amb la saga Doom (1993). Aquesta empresa va desenvolupar un motor gràfic molt important que li va deixar perfeccionar el camp de les tres dimensions.

A mitjans dels 90 amb la popularització de la Play Station arriba l’autèntica febre pel 3D a través de jocs com Final Fantasy VII (1997) , Resident Evil (1996) o Tomb Raider (1996).

Al 96, amb l’arribada de la Nintendo 64 els hi va arribar el pas a les tres dimensions a sagues como les de Mario Bros o Zelda.

Al 97 amb l’aparició de Half Life de Valve Corporation, el 3D va més enllà, els detalls cobren importància, les textures, les cares els efectes d’il·luminació. El 3D estava dominat ,comença la segona gran etapa en l’evolució dels gràfics, a partir d’aquí sols el perfeccionament.

A partir de l’any 2004 arriba la revolució dels gràfics d’última generació, per una part, l’empresa Crytek amb el seu motor gràfic CryEngine va crear dos jocs clau en quant a gràfics, Far Cry (2004) i Crysis (2007). Altres títols importants, Halo 3 (2008) o Gears of War (2008). Aquests títols aposten per treballar sobre el foto-realisme, el detall cuidat al màxim.

Però no és la única línea possible, altre estil gràfic es l’anomenat Cel Shading, una tècnica que crea imatges sintètiques que imitin l’estil dels dibuixos animats. Alguns títols són: les sèries Viewtiful Joe (2003) , The Legend of Zelda: The Wind Waker (2002) o el Grand Theft Auto: Chinatown Wars (2009).