Escapament

 

Col·laboració de David Jiménez per al capítol Mesurar el temps

El temps és un punt de referència, una categoria fonamental que escalona la nostra vida diària. Abans de l’aparició d’una peça clau per regular el moviment dels rellotges, l’escapament, els cícles naturals de la terra i el sol eren els encarregats d’organitzar la vida dels habitants. En la crònica de les croades, per exemple, hi ha uns punts de referència temporals marcats pel cosmos o l’astronomia. Una mica més tard ho va ser l’església, dividint el temps litúrgic. En aquest últim cas, es comunicaven amb l’entorn rural a través dels monestirs, per exemple, amb el so de les campanes. Després d’aparèixer alguns invents primitius, és a finals del segle XIII quan s’inventa el rellotge d’escapament mecànic, de manera que es comença a desenvolupar la cultura urbana amb l’aparició de nous mitjans mecànics per mesurar el temps.

És precisament la invenció del rellotge d’escapament mecànic el que fa que el temps comenci a tenir un preu. Cap a l’any 1271, tenim constància d’un text de Robert l’Anglès, que diu que els rellotges mecànics no han assolit la precisió suficient que permeti competir amb el cosmos. La solució astronòmica segueix tenint una major exactitud. Però a partir de finals del segle XIII ja sabem de l’existència dels rellotges d’escapament mecànic.

L’escapament és, en concret, l’òrgan regulador del moviment del rellotge, és a dir, l’element que fa que el rellotge mesuri el temps de manera precisa. Per ser útils, els rellotges han de buscar ser el més exactes possible i que es repeteixi igual, al llarg del temps. Aquesta és la funció de l’escapament. Aquest mecanisme, transforma el moviment de rotació produït per un pes o una molla, en un moviment precís de rotació o oscil·lació, que serà el que governi la resta del rellotge. Serà doncs, el que marqui el famós “tic-tac” de les manetes. L’escapament bloqueja i allibera el rodatge a intervals d’una freqüència constant, determinada per l’òrgan regulador del relltoge (espiral, pèndul…) i, a més, manté la seva oscilació proporcionant regularment l’impuls necessari. Tant l’agulla dels minuts com la de les hores són moguts mitjançant trens d’engranatges que transformen la relació de segons d’1/60 en el cas dels minuts i aquest en 1/60 per l’horari.

Sobre aquest mecanisme, s’han dissenyat nombroses variants. De fet, és la que al llarg del temps ha sofert més modificacions per arribar a un punt de perfecció acord amb els temps moderns d’evolució. El primer sistema que es coneix de la seva invenció és el conegut com a Verge i Foliot. En aquest cas, una T que als seus braços hi té unes petites escletxes on s’hi col·loquen unes peses. Si les peses es col·loquen més o menys a prop del centre de l’eix de la T, el rellotge anirà més ràpid o més lent. La precisió en aquest cas no era molt bona però va durar fins al segle XVII.

Cap a l’any 1650, Huygens va aplicar amb èxit el pèndol, que va ser descrit i provat per Galileu, als seus rellotges, tal i com se li atribueix. El sistema, es va estendre molt ràpidament per la precisió i a la facilitat per adaptar-se en els anteriors invents i la seva evolució ha durat fins als nostres L’escapament, un mecanisme deconegut, s’ha convertit gràcies a la història en l’ànima dels rellotges que respon als sons de “tic-tac”.

Col·laboració de David Jiménez per al capítol Mesurar el temps