Encriptar
Col·laboració de Max Tovias per al capítol Números qualificats
El mot encriptar fa referència al mecanisme d’encriptació que, mitjançant un codi o clau secreta, permet protegir una informació determinada per tal d’assegurar la privacitat de la mateixa.
La criptografia és l’estudi dels mecanismes encarregats de xifrar i desxifrar informacions: els criptosistemes. A l’esquema clàssic de la comunicació un emissor envia un missatge a un receptor, a través d’un canal i seguint un codi conegut (per exemple, la llengua catalana). Aquest codi però, com en el cas d’un idioma, el coneix molta gent. El procés d’encriptació s’encarregaria de manipular el codi per tal de que ningú, llevat dels destinataris als que va dirigida la informació, pogués obrir o desxifrar el contingut del missatge. El codi en aquest cas, està fet de manera que el contingut resulta incomprensible fins i tot per als propis encarregats d’enviar la informació. El missatge canvia de forma. Com pot el receptor entendre el missatge? La forma canvia però el contingut no. Emissor i receptor pacten una clau privada que només ells dos coneixen i que serveix per retornar al missatge el seu estat original. Sense aquesta clau, el missatge resta ocult i intel·ligible. Només el receptor amb els mitjans adequats i la clau correcta aconsegueix desxifrar la informació.
Quan es parla d’aquesta àrea de coneixement com a ciència, de fet s’hauria de parlar de criptologia, que al seu torn abasta tant les tècniques de xifrat o encriptació, es a dir, l’esmentada criptografía, com la tècnica de la criptoanàlisi, utilitzada per a desencriptar o desxifrar el missatge transmès.
La informació original que s’ha de protegir es coneix com Text en clar o text pla. A partir d’aquí al text en clar, mitjançant el xifrat (una espècie d’algoritme matemàtic), se li apliquen les alteracions necessàries per a que el resultat sigui inintel·ligible. El que queda, l’anomenem text xifrat o xifrograma.
Un cop ja el tenim en mans dels destinataris, el text xifrat o criptograma es sotmès al procés invers: el desxifrat, que recupera el text pla a través del xifrograma i la clau pactada que esmentàvem anteriorment.
Existeixen dos tipus de mecanismes de d’encriptament: els algoritmes que utilitzen una única clau tant en el procés de xifrat com en el procés de desxifrat (Criptografia de clau simètrica), i els que utilitzen una clau diferent per a cada procés (criptografia de clau asimètrica o pública). Aquest segon grup formen el nucli de les tècniques de xifrat modernes. Amb el pas del temps i degut principalment al seu ús militar durant els conflictes bèl·lics del segle XX, els sistemes criptogràfics van anar avançant en complexitat, fins a arribar als nostres dies.
Segle XXI: l’anomenada era de la informació ha canviat radicalment el panorama social, econòmic i polític. La capacitat i els mitjans per a proporcionar i rebre informació han augmentat de forma sorprenent en les últimes dècades. La informació ha passat de ser un bé escàs a ser una prestació de la qual se n’abusa exageradament. En l’actualitat tothom pot enviar diàriament milers de missatges, grapats d’informacions de tot tipus, i al seu torn tothom té la capacitat de rebre per mil vies diferents tot aquest cúmul d’informació. Aquest fet ha obligat a considerar de nou la qüestió de la protecció de la informació, ara per ara un dels reptes més fascinants de la informàtica del futur. La informació és en l’actualitat una arma molt poderosa. I com que les noves tecnologies han facilitat l’intercanvi ràpid d’informació i han incrementat el nombre de canals per on aquesta informació pot passar, també s’ha fet necessari idear un sistema prou eficaç per permetre la transmissió d’informació garantint la privacitat i confidencialitat.
Per posar un exemple senzill i comú, un problema d’actualitat és l’associat al correu electrònic que es transmet a través de xarxes amb un nivell de seguretat força precari. Internet És un clar exemple d’aquestes amenaces en tant que es un entorn obert i fàcilment accessible. La pèrdua de privacitat a internet s’ha portat a debat una i altra vegada, i sempre s’ha parlat de la dificultat evident de controlar un espai tan ampli i amb tants usuaris.
La única solució consisteix en protegir les nostres dades mitjançant l’ús de tècniques criptogràfiques.
Aquestes tècniques de criptografia han evolucionat i han sabut explotar les possibilitats que li proporcionava la informàtica. Actualment es basen en programes que utilitzen propietats numèriques complexes que fan que accedir-hi sigui del tot impossible.
Col·laboració de Max Tovias per al capítol Números qualificats