Encriptació moderna
Col·laboració de Carles Mata per al capítol Xifrar missatges
Les dues grans tècniques d’encriptació per excel·lència avui dia són la simètrica o privada i l’asimètrica.
El xifrat de tipus simètric també se’l coneix com xifrat convencional, de clau privada o de clau única. Aquest xifrat es fonamenta en encriptar i desencriptar un text amb una mateixa clau.
Aquest sistema requereix que la clau sigui totalment confidencial i privada, i només l’han de conèixer l’emissor per tal de xifrar el missatge, i el receptor, per tal de desxifrar-lo i poder fer llegible el seu contingut. Per aquest motiu, el principal inconvenient d’aquest xifrat és poder pactar una clau entre l’emissor i el receptor.
Dins dels xifrats de tipus simètrics, podem trobar molts algorismes basats en el sistema de clau simètrica. El DES o el 3-DES (versió acadèmica del DES), és força utilitzat ja que l’estructura no varia: si es posa el text original, a la sortida obtenim el text xifrat, i viceversa. Els algoritmes ECB, OFB, CBC i CFB són algoritmes que s’engloben dins dels coneguts com xifrats per blocs, i malgrat cadascun d’ells utilitzen esquemes diferents, tots treballen amb una mateixa clau ja sigui per encriptar o desencriptar.
Avui dia, sigui l’algorisme que sigui el que s’utilitzi, per garantir un mínim de seguretat les claus han de ser de 128 bits (cada bit pot agafar el valor de 0 o 1, per tant, el nombre total de combinacions diferents que es poder fer és de 2128), ja que fins fa poc, les anteriors claus de 56 bits han deixa’t de ser segures com a conseqüència de l’avenç tecnològic (els ordinador més potents, en qüestions de poques hores poden desxifrar claus de 56 bits).
Per la seva part, el xifrat de tipus asimètric és força més complex. Un dels motius és que es basa dues claus, una de pública i una de privada. La clau pública la pot conèixer tothom, sense cap tipus d’excepció, mentre que la clau privada només l’ha de conèixer el seu propietari.
El seu funcionament està basat en que un text xifrat amb una clau pública determinada, només el pot desxifrar el seu destinatari amb la seva clau privada (d’aquí la importància que el coneixement de la clau sigui exclusiu del seu propietari). Poder utilitzar dues claus, és un avantatge respecte el xifrat simètric, però també té inconvenients:
– Un missatge xifrat amb aquest mètode, ocupa més que si es fa amb el xifrat simètric.
– Les claus han de ser més grans.
– Es dedica més temps per processar un missatge.
Malgrat els inconvenients mencionats, són molts els algorismes importants que utilitzen aquest sistema per la seva complexitat (Diffie-Hellman, RSA…), fins i tot podem trobar protocols del món de les xarxes informàtiques, que utilitzen el xifrat asimètric (per exemple, el protocol SSH, que serveix per accedir de forma remota i segura des d’un ordinador a un altre ordinador d’una mateixa xarxa).
En termes generals, el xifrat de tipus asimètric, malgrat els inconvenients mencionats anteriorment, soluciona el problema del xifrat simètric a l’hora de compartir una mateixa clau.
Col·laboració de Carles Mata per al capítol Xifrar missatges