Els virus

Col·laboració de Isabel Rosique per al capítol Vida artificial

Els virus són una excèntrica branca dins de la tecnología. Es tracta d’una porció de codi de programació l’objectiu bàsic del cual és l’infecció del sistema en el que ha sigut executat. Extendeix còpies del seu cos per diferents fitxers (codi) per multiplicar-se per aquests o inclòs altres sistemes. Amb tal cosa, es pot dir que el seu objectiu es sobreviure I extendre’s el més possible de mode ocult fins el moment de sua activació, que executa l’acció que porta adquirida al seu codi.

Els virus poden anar afegits dins un programa aparentment normal, com arxiu adjunt al correu electrònic, un cd o disquet…Hi han moltes formes de propagació de virus, que es van sofisticant cada cop més amb el pas del temps. Tanmateix, un virus pot passar desapercebut per l’usuari del sistema en el que hi és, inclòs a vegades pot no ésser nociu pel sistema, malgrat per regla general si que ho son.

Es necessari que l’usuari conegui bé les formes de propagació dels virus, ja que aquests ocuparan més memòria de lo normal, eliminarà informació I podràn entorpir l’ús de l’usuari amb l’ordinador, fins el punt d’ocasionar el trencament d’algún organisme del mateix.

I és que el virus no deixen de ser part de la voda artificial que s’ha creat arrel de la digitalització. Son semblants als virus biològics que s’instalen dins del cos de l’ésser humà, s’infecten de la mateixa forma, tenen un mètode de residencia similar I un efecte causant semblant. Els arxius infectats contenen al seu codi una còpia del codi del virus (al mateix que el codi genètic d’una cèl·lula infectada conté una còpia de l’AND del virus biològic que la infectà).

Però al mateix que existeixen aquests virus I programes maliciosos, també existeixen els antivirus específics per a contrarrestar el mal que fan aquests a l’ordinador I els eliminen. Aquest compara el codi de cada arxiu amb una base de dades dels codis dels virus coneguts (amb tal cosa, es recomana actualitzarla per a que no es dongui el cas de no reconeixer un de nou). Normalment els antivirus tenen un component que es carrega a la memòria de l’ordinador I verifica tots els arxius oberts I executats al moment.

Així mateix, existeixen altres formes de detenció de virus alternativa als, a vegades, ineficaços antivirus que ens trobem al mercat, com son els filtres de correus amb detectors de virus que fan de colador per a aquells virus petits I més coneguts que intenten endinsar-se al nostre sistema. Igualment, davant l’ineficàcia comprovada d’ambdós defensors, ens trobem amb les còpies de seguretat que mai fallen. La seva misió es tornar cap enrere I recuperar aquella informació que els virus hagin esborrat.

Clarament, els virus malignes per als nostres operadors de sistemes només contenen algun dispositiu que ensenyar-nos, I és la semblança que guarden amb la vida real. Al igual que en aquesta darrera existeixen les enfermetats, els virus son un reflexe d’aquestes però a un mon creat per l’home. Així doncs, malgrat els virus perjudiquin als ordinadors , al mateix temps es va avançant al ja conegut territori de la vida artificial.

Col·laboració de Isabel Rosique per al capítol Vida artificial