El Renaixement
Col·laboració de Èlia Pablo per al capítol Tres dimensions
El Renaixement va aparèixer a Itàlia en el segle XV i es va escampar per tot Europa fins el segle XVI. Va comportar una revolució tant artística com cultural, ideològica i científica, que comprenia tots els aspectes relacionats amb la vida. El nom d’aquesta època fa referència al “renaixement” de la cultura grega i romana, és a dir, el retorn de la cultura clàssica. Aquest retrocés a una etapa més anterior provoca el trencament amb la mentalitat dogmàtica i teocèntrica (Déu en el centre de tot) que caracteritzava l’Edat Mitjana.
L’Humanisme va ser el corrent intel·lectual que va revolucionar la concepció que l’home tenia fins aleshores del món, ja que a partir d’aquest moment i durant tot el Renaixement es va retornar a l’interès per l’estudi del cos humà, de les arts, de la política i de la ciència i a una visió del món molt més antropocèntrica.
Una de les causes principals va ser la redescoberta dels autors clàssics que havien investigat sobre totes aquestes matèries i que s’havien mantingut oblidats per Occident durant tota l’Edat Medieval. El corrent humanista estava format per persones del món de la cultura que es van dedicar a traduir i traslladar al poble els coneixements d’aquests autors grecollatins.
A part d’aquest redescobriment dels autors clàssics, a tot Europa es van produir un seguit d’esdeveniments entre el segle XIII i XV que van donar pas a l’Edat Moderna i que van comportar el canvi de mentalitat que va anar lligat al Renaixement. Dos dels successos que més relació van tenir amb aquestes transformacions socials van ser la invenció de la impremta i el descobriment de nous territoris com Amèrica. Pel que fa el primer, la introducció de la impremta va comportar que la cultura no només estigués a l’abast dels personatges més rics, sinó que qualsevol interessat hi pogués tenir accés. De fet això va ocasionar l’aparició del protestantisme, ja que quan la Bíblia es va distribuir traduïda del llatí, va ser objecte d’interpretacions en desacord amb la de l’església cristiana.
El descobriment d’Amèrica va ajudar a construir una visió més unitària del planeta i l’afirmació (que alguns autors clàssics ja havien fet i que l’església negava) que la Terra és rodona.
A més, es va produir una situació de bonança econòmica (que sempre propicia una forta aposta per la cultura), el feudalisme va anar desapareixent davant d’una burgesia emergent i es va començar a separar la fe de la raó, de tal manera que els camps d’estudi ja no anaven lligats a raons teocèntriques i es van començar a qüestionar molts interrogants que fins aleshores l’església havia respost de manera dogmàtica.
Cal tenir en compte, però, que el Renaixement no només va trencar amb la concepció del món de l’Edat Medieval, sinó que va suposar un important canvi en el corrent artístic que fins aleshores se seguia a tot Europa i que posteriorment es va denominar Art Gòtic. Tot i que va ser a Itàlia on es va iniciar l’art renaixentista, la situació econòmica i social semblant va propiciar que a tots els països d’Europa també apareguessin corrents artístics seguidors de les idees humanistes, malgrat que a Itàlia hi va tenir una especial rellevància a nivell europeu.
A grans trets, aquest art va suposar una exaltació del món i sobretot de l’home, que va passar a ser centre de la creació de noves peces artístiques, així com de l’estudi de noves tècniques. Com a conseqüència, es va treballar la bellesa humana, moltes vegades a través del nu, el qual es va recuperar de l’art grec ja que durant l’Edat Medieval havia estat pràcticament inexistent. En la pintura destaca la representació d’idíl·lics paisatges enfront amb els fons daurats típics de la pintura gòtica. A més, l’experimentació de l’art va aportar una aproximació molt gran al realisme que s’havia perdut durant l’Edat Mitjana, ja que es treballa la proporcionalitat dels cossos i l’equilibri entre ells, alhora que s’incorpora la perspectiva.
Una altra de les ruptures que es van produir amb l’Art Gòtic és el canvi de temàtica. Ja hem dit que d’un art teocèntric es passa a un art antropocèntric, amb un gran interès per l’home i la natura. Pel que fa als temes, però, també es produeix un retorn a la cultura grecollatina, amb espectaculars obres d’art que escenifiquen mites de la religió pagana. Un exemple és El naixement de Venus de Boticelli. Tot i així, la religió cristiana segueix tenint presència en el món de l’art tot i que amb un tractament més pròxim per part de l’artista. El famós artista Miquel Àngel va pintar la Capella Sixtina de motius cristians i va fer escultures com la Pietat o la Madonna de Brujas.
Un altre element a destacar és la recent incorporació de l’autoria. Durant l’Edat Medieval es desconeixien els autors dels retaules que encara avui en dia podem trobar a les esglésies gòtiques. A partir del Renaixement, però, això canvia juntament amb aquesta exaltació de l’antropocentrisme. De fet, com més autors prestigiosos tenia una ciutat, més famosa era aquesta. Reapareix, així, la figura del mecenes, persona rica (noble o burgès) que mantenia els artistes perquè així aquests es poguessin dedicar tranquil·lament al seu art. Una de les famílies mecenes més importants van ser els Mèdici de Florència, una família de banquers que van regir la ciutat durant vàries generacions i la van convertir en un centre cultural molt important en la seva època.