El rellotge d’Antikytera
Col·laboració de Joan Botta per al capítol Càlculs grecs
Al voltant del segle 1 aC o el segle 1 dC (depenent dels estudis) un vaixell romà navegava per les aigües del mar Egeu amb un valuós tresor. Aquest, però, no era d’origen romà, sinó que era anterior: es tractava d’un dispositiu grec. La nau va enfonsar-se i, amb ella, el preuat objecte va quedar oblidat a fons del mar. Així va ser com va conservar-se fins dos mil anys més tard, quan uns pescadors d’esponges van adonar-se de la presència del vaixell, i van aconseguir treure’n diversos objectes, entre ells el misteriós rellotge. Des d’aquell mateix moment, el debat restava obert. Es tractava d’un objecte tan fantàstic que molts científics van pensar que el més probable és que hagués estat llençat al mar molts segles més tard i que, per alguna casualitat, havia acabat a la nau enfonsada. Finalment, però, proves com la crosta calcària que s’havia incrustat al voltant del mecanisme al llarg de dos mil·lennis van revelar la veritat. El rellotge d’Antikytera, com va ser batejat el dispositiu, havia reaparegut per causar, com a mínim, la mateixa fascinació que deuria causar entre els pensadors grecs que tenien l’oportunitat de veure’l. És evident, però, que ja no hi havia cap grec per explicar com anava el sistema, de forma que diversos científics van posar-se a investigar sobre les seves funcions.
És en aquest moment on entra en joc la figura de Derek Price, gran estudiós del rellotge. Va ser ell qui, als anys seixanta, va descobrir que es tractava d’un ordinador analògic (a diferència dels actuals, que són digitals) capaç de representar la posició dels planetes i, per tant, capaç de calcular i predir diversos fenòmens astronòmics, entre ells els eclipsis de Sol o de Lluna. El mecanisme permetia saber la posició del Sol, la Lluna i els planetes del sistema solar que es poden veure a ull nu: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Per fer-ho, el dispositiu tenia unes manetes a traves de les quals s’indicava el moment del qual es volia saber la posició, a l’estiu d’un rellotge. Tot i això, per a alguns estudiosos aquestes manetes tenien la funció d’indicar quina hora era, i no pas com a mecanisme d’introducció de dades per obtenir un càlcul. Cal destacar, sigui com sigui, que l’ordinador permetia conèixer amb força exactitud no només la situació de cada cos sinó, molt més important, la posició relativa dels cossos entre ells. El fet que es tractés d’un ordinador mecànic entrava en conflicte amb les teories fins llavors acceptades, ja que ningú creia que els grecs fossin capaços de dominar prou la tecnologia com per desenvolupar-ne un i, de fet, es parla d’una tecnologia grega que no tornaria a tenir equivalent fins al segle XVIII.
El rellotge té una inscripció al seu voltant d’unes dues mil lletres, i està fet de bronze. Les seves mides són d’uns 30x15x10cm. Actualment el rellotge està sent estudiat per un grup que s’hi dedica específicament, i que té col·laboració anglesa, americana i, evidentment, grega: el Projecte de Recerca del Rellotge d’Antikytera. Aquest grup, a part de trobar noves peces del mecanisme, va aconseguir, a través de tècniques de raigs X, llegir lletres inscrites al rellotge que ja no eren visibles. El rellotge és objecte d’estudi continu, i les novetats no paren d’arribar. Una de les darreres, el 2006, indicava que el dispositiu estava dotat de 37 motorets i de diverses rodes dentades.
Un dels secrets que encara no s’han descobert sobre el rellotge és qui el va crear. L’hipòtesis més acceptada avui en dia és la que afirma que és obra de Poseidonios, un pensador grec que estava al capdavant d’una escola d’astronomia a l’illa Rodes. Aquesta hipòtesis es veu reforçada pel lloc on es va trobar l’embarcació enfonsada: probablement estaven portant el rellotge d’Antikytera cap a Roma quan el vaixell va naufragar. Mercès a aquesta desgràcia i a la seva troballa dos mil anys més tard avui podem conèixer una mica més sobre l’antiga Grècia.
Col·laboració de Joan Botta per al capítol Càlculs grecs