El llegat de Pitàgores

Col·laboració de Albert Elduque per al capítol El profeta dels números

La idea principal de la filosofia pitagòrica és que tota la realitat es pot explicar amb nombres, és a dir, que l’origen del món, principi de la realitat o arkhé, es troba en les xifres. Un exemple ben clar el trobem en els quatre primers nombres: l’1 és el punt, el 2 la línia (2 punts), el 3 el pla (3 punts) i el 4 el volum (4 punts). Aquesta voluntat de quantificar allò que percebem mitjançant els sentits fa que considerem a Pitàgores com a pare de la matemàtica.

De fet, és molt agosarat reduir tot allò que ens envolta a unes convencions humanes com són els nombres, tot i que al llarg de la història diferents personalitats han recolzat aquesta idea. Per exemple, el poeta Novalis es preguntava si en la natura tot era simetria i relació, com en les matemàtiques, mentre que el psicoanalista Jung creia que els números eren arquetips anteriors a la consciència humana i que, com que estaven al fons de les coses, eren irreductibles. Avui en dia la naturalesa dels nombres per a la ment humana encara és un misteri.

A banda de les interpretacions artístiques o psicològiques, convé que ens fixem en la repercussió científica de les teories pitagòriques. Tot i que van entrar en crisi amb el descobriment dels nombres irracionals (a la troballa des quals havia contribuït el propi Teorema de Pitàgores), molts filòsofs i científics posteriors es van veure influïts per aquestes idees. Per exemple, el món intel·ligible de Plató té molta relació amb l’abstracció dels números ideals, així com la filosofia d’Aristòtil i la de pensadors cristians de l’Edat Mitjana com Sant Agustí o Sant Jeroni. Per altra banda, científics que van defensar sistemes astronòmics més enllà del que podem veure, com ara Copèrnic, Galileu o Kepler, es van veure influïts pels conceptes que Pitàgores havia desenvolupat 2000 anys abans.

En tota la història de les matemàtiques i la física es pot apreciar aquesta voluntat d’abstracció de la realitat sensible en favor dels càlculs numèrics, però ha estat amb la informàtica que la teoria de Pitàgores ha arribat al seu màxim esplendor i alhora s’ha capgirat. Si fins ara els investigadors només buscaven quins nombres formaven la realitat del seu voltant o bé intentaven interpretar-la mitjançant les xifres, avui en dia els ordinadors han permès també partir dels nombres per a crear noves realitats. No ens referim al disseny d’imatges o móns virtuals a partir de punts i línies, que es remunta a l’ús de la perspectiva en la pintura del Renaixement; l’actualització de la teoria pitagòrica més aviat s’ha produït amb el codi binari de la informàtica: tota la informació es redueix a 0 i 1, és a dir, a la combinació de dues xifres. D’aquesta manera, Internet és un món nou construït sobre números.

Amb la informàtica i Internet, doncs, els éssers humans hem creat un món intangible format en el fons per xifres que, si bé no demostra la teoria pitagòrica sobre la naturalesa numèrica de tota la realitat, sí que, com a mínim, en construeix un prototip.

Col·laboració de Albert Elduque per al capítol El profeta dels números