El debat sobre la intel·ligència artificial
Col·laboració de Azahara Cavanillas per al capítol El xip minúscul
La primavera del 1997 l’ordinador d’IBM Deep Blue va guanyar una segona partida d’escacs al campió mundial Gary Kasparov . Avui, deu anys més tard ja estem parlant de la possibilitat , en el futur, que els robots tinguin drets ciutadans i humans. Fa dos mesos l’oficina a Gran Bretanya del Centre d’Observació de l’horitzó de la Ciència i la Innovació va fer un estudi anomenat “Sigma i Delta” en el qual es plantejaven possibles avenços en l’àrea de la Intel·ligència Artificial de tal mesura que els robots en un període de entre 20 o 50 anys ja es poguessin reproduir pel seu compte i fins i tot millorar-se a si mateixos i per tant es demanava el futur reconeixement dels Drets dels Robots.
El debat està obert. Hi ha molts altres investigadors que afirmen que el fet que els robots adoptin consciència de si mateixos és una possibilitat encara molt llunyana i poc fonamentada científicament.Allò que és necessari, sens dubte, és un debat sobre l’ús ètic d’aquests robots. És evident que aquestes màquines són intel·ligents o poden arribar a ser intel·ligents artificialment perquè els seus creadors així ho volen. Són màquines creades per l’home , els límits de la seva potència o poder o intel·ligència en aquest cas ho determinarà el propi home i l’ús que aquest vulgui fer d’aquestes màquines .De moment , a Corea del Sur (i potser a molts altres indrets que no sabem) ja van crear un robot militar dotat de dues càmeres i una pistola amb una capacitat d’abast de 500 metres per vigilar la frontera que separa el país de Corea del Nord. Com ja va suscitar la polèmica en el seu moment: De qui seria la responsabilitat si un robot fa alguna cosa en contra de les persones?
És lícit crear una espècie post-humana inhumana? Pels científics pot ser fascinant arribar a crear un ésser amb consciència de sí mateix però son realment necessaris per a segons quines tasques? És que no confiem en la capacitat del éssers humans per a fer del món un lloc més productiu i millor? Evidentment es van inventar per facilitar-nos certes tasques de risc però encara està pendent el debat sobre l’ús ètic dels robots en la societat dels nostres dies.
Tot i això, encara hi ha un debat més profund en la línia dels investigadors de la Intel·ligència Artificial. Els hi ha que defensen la Intel·ligència Artificial Forta (Real) i uns altres que són més favorables a la línia de la Intel·ligència Artificial Dèbil (simulada). La escola que defensa la IA Forta afirma que tot allò que caracteritza a la ment es posseir un programa i que per tant les computadores podran arribar a pensar, iguals que els humans, a tenir consciència.. La IA Dèbil defensa que els processos cerebrals i mentals poden ser simulats computacionalment. Aquesta afirma que les computadores podrien actuar com si fossin intel·ligents i fins i tot superar en intel·ligència als seus creadors gràcies a la seva alta capacitat combinatòria.
Tot i les divergències entre les dues escoles entre les quals sempre està obert el debat, els experts en IA segueixen treballant cap a un fi únic: millorar els avenços en Intel·ligència Artificial per dotar a les màquines de capacitats que els homes no poden o no volen fer pel risc o la tasca que comporten : Fer expedicions científiques a l’espai, robots industrials, neteja de residus tòxics, cerca i rescat de persones, localització de mines terrestres…El debat sorgeix quan es traspassa aquesta frontera i els governs comencen a voler emprar aquests avenços tecnològics de màquines que es poden comportar com humanes però que no ho son emprades per fins militars, policials o sexuals. Potser fins fa poc els nivells d’Intel·ligència Artificial als quals s’està arribant semblaven més de ciència ficció que reals i ningú no pensava en la possibilitat de regular l’ús d’aquestes tecnologies perquè no arribaven a imaginar el seu abast. Aquesta problemàtica ara és una realitat. El debat ètic sobre la Intel·ligència Artificial és obert.
Col·laboració de Azahara Cavanillas per al capítol El xip minúscul