El cervell
Col·laboració de Isabel Lozano per al capítol El xip minúscul
Constitueix la part major de l’encèfal. En relació amb la resta de l’encèfal és major en l’home que en els animals. És la part del sistema nerviós a la qual l’home deu les seves facultats intel·lectuals, la seva memòria i els complicats reflexos adquirits, incloent algunes classes d’hàbits. Està dividit, en part, en dos hemisferis, dret i esquerra, per una cissura longitudinal. Al fons d’aquesta cissura es troba una banda de fibres creuades, anomenades cos callós, que relacionen entre si als dos hemisferis. Dins dels dos hemisferis es troben els ventricles laterals. Grups de fibres procedents dels hemisferis cerebrals es creuen a diferents nivells del sistema nerviós central i així cada hemisferi regeix predominantment estructures situades a la banda oposada del cos humà.
La superfície de cadascuna d’ells està formada per arrugues atapeïdes; les prominències s’anomenen circumvolucions i les depressions, cissures o fissures. La seva disposició varia lleugerament als cervells dels diferents individus. La cissura de Roland, també coneguda com a solc o fissura central, ocupa una situació prominent al cim i a la part lateral de cada hemisferi. Aquesta mateixa situació la ocupa també la cissura de Silvio, altrament coneguda com a solc o fissura lateral, que no arriba tant a dalt. La cissura de Roland es troba en tots els mamífers superiors, mentre que la de Silvio és pròpia del cervell humà. Per causa de diferències a l’estructura microscòpica i per la diversitat de funcions, cada hemisferi es descriu com dividit en quatre lòbuls: frontal, parietal, occipital i temporal.
LA SUBSTÀNCIA GRISA
L’escorça cerebral o superfície del cervell és una capa de substància grisa constituïda per cèl·lules nervioses amb d’altres de suport. Algunes de l’escorça duen a terme funcions particulars; d’altres actuen com a modificadores. Les zones les funcions de les quals es desconeixen són anomenades zones silencioses. L’escorça parietal i la part anterior del lòbul frontal eren les dues grans zones silencioses en el passat però s’ha descobert que el lòbul parietal és, sobretot, la zona d’associació per a diferents tipus de sensacions i habilitats especials. El lòbul frontal anterior du a terme un paper molt important en la modificació de la personalitat i la intel·ligència general de l’individu.
La zona que s’encarrega de la regulació voluntària dels músculs del cos s’anomena escorça motora . Es troba exactament davant de la cissura de Roland. Els músculs de les diferents regions del cos estan representats en ordre regular; comença amb els dits dels peus, a prop del cim, i acaba amb els músculs del cap i la boca al fons, a prop de la cissura de Silvio o lateral. La lesió de qualsevol grup de cèl·lules nervioses d’aquest sector paralitza els músculs regits per ell. La irritació d’aquestes mateixes cèl·lules nervioses per inflamació o compressió pot produir moviments convulsius de les parts corresponents; si l’estímul és extens, es produiran convulsions de tot el cos, com en algunes formes d’epilèpsia.
Darrera l’escorça motora, separada per la cissura de Roland, es troba una altra zona on estan representades les diverses parts del cos. Se la coneix per escorça sensitiva. Si les cèl·lules d’aquesta zona s’irriten, sobrevenen formigueigs, picors i, algunes vegades, dolor a la regió corporal corresponent.
L’extrem posterior del lòbul occipital està relacionat amb la vista. Les lesions d’aquesta regió produeixen ceguera total o parcial per al menys una part del camp visual.
A les persones dretanes el llenguatge està governat per una zona de l’hemisferi esquerra situada exactament davant de l’escorça motora, a sobra la cissura de Silvio. Els esquerrans tenen aquest centre o zona a la banda dreta. Quan es produeix una hemorràgia, com passa durant un atac cerebral apoplèctic, que interromp o lesiona les fibres connectades amb aquella zona, apareixen alteracions del llenguatge.
LA SUBSTÀNCIA BLANCA
Està constituïda per fibres nervioses. Hi ha tres tipus de fibres a cada hemisferi: de projecció, d’associació i comissurals o interhemisfèriques. Les de projecció relacionen l’escorça amb altres parts del sistema nerviós i neixen a totes les regions de l’escorça. Entren perpendicularment a la substància blanca i convergeixen per a formar una massa de fibres en forma de vano anomenada corona radiata. Aquest grup de fibres continua convergint al apropar-se al tronc cerebral, formant la càpsula interna que descendeix entre el tàlem i els ganglis basals. La càpsula interna pot esta implicada en un atac apoplèctic, quan les artèries estriades que passen pel seu interior s’obstrueixen o es trenquen. La càpsula interna i la corona radiata contenen fibres sensitives, que des del tronc cerebral i la medul·la es dirigien fins a dalt, i fibres eferents motores que des de l’escorça descendeixen a la medul·la espinal. Les fibres d’associació poden relacionar vàries regions de l’escorça amb altres del mateix hemisferi. Les fibres comissurals relacionen un hemisferi amb diverses parts de l’altre.
GANGLIS BASALS
Són quatre masses de substància gris, enterrades profundament a cada hemisferi, a prop de la seva zona limítrof amb el diencèfal. Tres dels ganglis basals, caudal, lenticular i amigdalí, estan connectats i formen part del sistema motor. El quart, anomenat claustre, està constituït per una capa externa de substància grisa, les funcions de la qual no estan del tot clares.
La càpsula interna es dirigeix cap a dalt, entre el nucli lenticular i el tàlem. S’arqueja lateralment per a introduir-se com si es tractés d’una cunya entre el nucli lenticular i l’arc del nucli caudal. Aquests dos nuclis, junt amb la porció adjacent de la càpsula interna, formen el cos estriat. No es coneixen en detall les funcions d’aquests ganglis basals, però sí que sabem que exerceixen un efecte regulador sobre l’activitat motora. El Parkinson és una de les malalties que es poden donar en aquesta zona. Es creu que aquesta zona també té un paper rellevant al sistema motor extrapiramidal, que contribueix a regir l’activitat muscular de forma indirecta.
Col·laboració de Isabel Lozano per al capítol El xip minúscul