Douglas Engelbart
Col·laboració de Irene Peralta per al capítol Interactivitat
Douglas Carl Engelbart és un inventor nord-americà, conegut per inventar el ratolí i per ser pioner de la interacció humana amb ordinadors, l’hipertext i les computadores en xarxa.
Va néixer a Oregon (Estats Units) el 30 de gener de 1925. Va créixer en una petita granja a prop de Portland durant els anys de la Gran Depressió, on va ajudar en totes les tasques pròpies del món rural. Des de petit ja tenia molt clara la seva orientació professional. L’any 1942 va acabar l’institut i es va anar a Oregon, on va començar a estudiar Enginyeria Elèctrica a la Universitat Estatal de Corvallis. No obstant, va haver d’abandonar aquests estudis per anar a la guerra, com molts altres joves. El seu destí va ser les Filipines.
Durant la II Guerra Mundial, Engelbart va treballar dos anys com a tècnic d’un invent recent, el radar, que utilitzava un innovador sistema d’informació a través d’una pantalla. Malgrat que no tenia interès per la tecnologia militar, sí que va trobar atractiva la nova tecnologia que probablement seria la llavor de la seva futura visió sobre com les màquines podien mostrar la informació. Així, com a operari de radars, Engelbart es va inspirar en un article de Vannevar Bush, “As We May Think”, per a buscar la manera d’emprar les computadores per a millorar la societat.
Quan va terminar la guerra Engelbart va tornar a casa i als seus estudis. Després de la seva graduació l’any 1948, va aconseguir un lloc com a enginyer elèctric al Laboratori Aeronàutic de Ames a Mountain View (Califòrnia). Va ser durant aquesta època quan va començar a pensar sobre com evolucionava la societat i com els humans podien solucionar aquest repte de comprensió.
Així, l’any 1951 es va casar i va deixar per complet tot allò que estava fent fins al moment per a centrar-se en el món dels ordinadors. Es va doctorar en Enginyeria per la Universitat de Berkeley l’any 1955, lloc on va treballar en la versió prèvia a Internet, la xarxa militar ARPANET.
Uns anys més tard, va començar a treballar al Stanford Research Institute, concretament al Augmentation Research Center. Engelbart va ser la força motriu que va impulsar el disseny del primer sistema en línia, On-Line System (també conegut com NLS). La seva oficina va ser el segon node de la xarxa. Juntament amb el seu equip va desenvolupar diversos elements bàsics de la interfície humana de les computadores actuals, com pantalles amb imatges en bits, finestres múltiples i software multi usuari. També va ser el co-inventor del ratolí (mouse), del qual mai en va rebre regalia.
Aquest dispositiu, que fou concebut inicialment com un indicador de la posició x-y en la pantalla de l’ordinador per a facilitar la utilització de l’usuari, està inspirat en les idees de Vannevar Bush (As we may think).
Es pot establir que la visió de Engelbart recollia quatre camps principals a través dels quals la tecnologia esdevenia essencial per a augmentar les capacitats de l’home. Aquests camps eren: la creació d’artefactes, el llenguatge de l’home, la metodologia i l’entrenament. Aquestes àrees formen part de la visió cognitiva de la tecnologia.
La tardor de 1968, en una conferència d’experts en informàtica, Engelbart va fer una presentació de 90 minuts sobre el ratolí. A més a més de fer la primera demostració pública, va incloure una connexió en pantalla amb el seu centre d’investigació, és a dir, va ser la primera videoconferència de la història. Durant la presentació, Engelbart va emprar el ratolí per a manipular textos i imatges en una gran pantalla. També va reorganitzar una llista de la compra i va col·laborar online amb un company seu del SRI. Va ser una presentació tan sorprenent, que molts dels assistents van creure que tot es tractava d’una farsa, un hoax.
Però a banda d’aquesta revolucionària aportació del ratolí, Engelbart també va contribuir a desenvolupar el primer sistema digital de producció col·lectiva basat en la idea de l’hipertext; el sistema de finestres (windows); els sistemes d’ajuda integrats a la interfície (help-on-line); el processador de textos; i un sistema avançat de correu electrònic.
No obstant, les seves idees radicals no van tenir l’acceptació que esperava i va perdre pressupost per les seves investigacions. L’any 1978 el laboratori es va tancar per falta de fons, malgrat que el sistema NLS i el seu successor, Augment, van ser venuts a Tymshare, una companyia que més tard va ser comprada per McDonnell Douglas. Part del seu equip es va anar al centre d’investigació Xerox PARC, on van continuar desenvolupant el mouse i la interfície gràfica.
L’any 1989 Engelbart i la seva filla, Christina, va fundar un Centre d’estudis estratègics anomenat Bootstrap Institute, una entitat que aconsellava a les empreses sobre com emprar la tecnologia per aconseguir una millor organització. Funcionava com una ONG de producció intel·lectual i, malgrat les propostes de privatització, va ser una organització sense ànim de lucre.
Engelbart va rebre diversos premis en els últims anys, com el Premi Memorial Yuri Rubinsky, el Premi Turing, la Medalla John von Neumann i la medalla British Computer Society’s Lovelance.
L’any 1997 li van concedir el premi Lemelson-MIT, de l’Institut Tecnològic de Massachusetts. Aquest premi està dotat amb mig milió de dòlars. El seu mèrit no és haver inventat el mouse, sinó haver descobert la interfície entre els humans i els ordinadors.
L’any 2000 el president dels Estats Units, Bill Clinton, li va entregar la Medalla Nacional de Tecnologia per crear les bases de la informàtica personal.
Engelbart és autor de més de 25 publicacions, ha generat un total de 20 patents i ha rebut una gran quantitat de premis i reconeixements al llarg de la seva vida. L’inventor nord-americà, malgrat haver estat un home de ciències, sempre ha tingut una filosofia de treball orientada a l’ús social de la tecnologia com demostra la seva gran contribució a l’àrea d’interacció entre humans i ordinadors.
Col·laboració de Irene Peralta per al capítol Interactivitat