Doctor Frankenstein
Col·laboració de Heura Molina per al capítol Autòmats
L’home sempre ha tingut un gran interès en la construcció de sers fets a la seva semblança i en dotar-los de vida. Des de l’antiguitat fins l’actualitat ha anat desenvolupant aquesta experimentació i ha anat incorporant les innovacions històriques que li ampliaven el ventall de possibilitats i l’apropaven, cada cop més, a la capacitat creadora de Déu.
La creació de vida artificial ha anat acompanyada d’un gran nombre de llegendes i mites que potenciaven l’interès de l’home per aconseguir aquest repte i, a més, l’acompanyaven d’un cert aire romàntic i fantàstic. Alguns d’aquests mites plasmats en la literatura són personatges com Pigmalió, Golem o Frankenstein.
La novel·la Frankenstein de Mary Wollstonecraft Shelley es va publicar l’any 1818 i plasmava l’interès històric de l’home per donar vida a allò inanimat i suplantar el poder de Déu. Víctor Frankenstein és un jove que comença a assistir a classes de química a la Universitat d’Ingolstadt. Allà descobreix un nou món i es veu arrossegat pel poder de la ciència, el qual el conduirà fins a obsessionar-se amb la idea de donar vida a un ésser inert, constituït amb membres de cadàvers. Frankenstein decideix abandonar les classes i es tanca al seu laboratori per a experimentar i aconseguir el seu objectiu. Després de molts intents, és capaç d’animar el cos i crea un monstre de proporcions desmesurades. El jove s’espanta en veure el que ha creat i, apoderat pel pànic, fuig i abandona la criatura deixant-la desemparada. El monstre és rebutjat per la humanitat que l’envolta i reacciona omplint-se d’odi, el qual desemboca en un desig insaciable de venjança vers el seu creador. Després de l’assassinat de la promesa i del germà d’en Víctor, aquest decideix perseguir al monstre fins a terres àrtiques, on trobarà la mort. Finalment, la criatura es queda sola i decideix treure’s la vida.
La novel·la es subtitula El modern Prometeu, de manera que Shelley mostra explícitament la seva font d’inspiració. Segons diu el mite, Prometeu va desafiar a Zeus creant l’home a partir del fang i entregant-li el foc robat prèviament als Déus. A diferència amb el mite de Prometeu, Frankenstein no és castigat pels Déus sinó pel fruit de la seva pròpia creació. En la història de Mary W. Shelley s’entrecreuen els conceptes de naturalesa i ciència, ens mostra el càstig que suposa el desafiament de la naturalesa per part de la ciència com ho era en el mite de Prometeu el desafiament de Déu per part del tità.
L’obsessió de Víctor Frankenstein pel poder de creació de vida és l’obsessió de la recerca del poder diví, de la recerca d’esdevenir un Déu. Aquest és el màxim poder conegut i, per tant, el súmmum al que podria arribar l’home. Però quan aquesta pretensió acaba sent una obsessió que tot s’ho engoleix sense tenir en compte les seves pròpies conseqüències, és quan es produeix el gir contrari a la voluntat de Frankenstein: la rebel·lió de la criatura contra el seu creador. Víctor utilitza els seus coneixements científics de manera descontrolada sense qüestionar els resultats que n’obtindrà i el xoc que poden suposar per a la societat que l’envolta i per a la història de la humanitat.
La societat del segle XVIII i principis del segle XIX estava molt influenciada per l’alquímia i les idees romàntiques i, a la vegada, precedida per la Revolució Científica (S. XVI i S. XVII). Mentre l’experimentació científica augmentava i donava resultats en les universitats, fora d’aquestes encara es debatia sobre l’antiga màgia. Aquest xoc de corrents desemboca en una obra com Frankenstein que avui en dia continua plasmant el dilema vigent entre naturalesa i ciència. La clonació i els experiments relacionats amb la biotecnologia, el desenvolupament de la robòtica i la por de la suplantació de l’ésser humà per la tecnologia són algunes de les qüestions que preocupen avui en dia i que ens mostren la modernitat característica de la novel·la de Shelley. A més, aquesta temàtica servirà d’inspiració per a les primeres pel·lícules de ciència-ficció i per a la futura concepció de la robòtica com a fonament de la creació de vida artificial.
Col·laboració de Heura Molina per al capítol Autòmats