Cultura Pop

Col·laboració de Aaron Cabañas per al capítol Aventures virtuals

La Cultura Popular o Pop és aquella que s’ha desenvolupat a partir de començaments del Segle XX fins els nostres dies. Enfront la tradició cultural acadèmica, la cultura popular apareix com l’alternativa de les classes més modestes a un model totalment elitista i exclouent de representació de l’art. La seva causa principal és l’escolarització de les classes humils en gran part del planeta, i la implantació, en el període immediatament posterior a la finalització de la 1ª Guerra Mundial, de la cultura de l’oci. Així els estaments culturals anquilosats reben aires nous provinents de reformulacions artístiques.més en consonància amb el sentir del poble. Aixó sumat al fet que l’edat d’incorporació dels joves al mercat laboral es va retardar substancialment, va propiciar encara més el fet que disposessin de temps lliure per dedicar-ho a l’oci i la cultura, convertint-los en potencials creadors. Les formes de cultura popular abasten totes les disciplines creatives, enteses però des d’una perspectiva més propera i heterodoxa. Els artistes alternatius no segueixen les regles academiscistes sino que intenten transgredir-les per oferir un punt de fuga a la històrica relació cultura-classes benestants. La cultura popular es dona en totes les vessants creatives, però és en la música on comença a desenvolupar-se amb més força.

L’aparició del Jazz a principis del Segle XX és significativa. És un estil musical creat a les esferes més humils pels descendents dels esclaus africans que eren portats als Estats Units per treballar en els camps de Cotó al Sud del país. Surgeix però, en un context més metropolità, com una petita evolució del Blues Urbà, variant sofisticada del Blues Rural. El Jazz és un dels exemples perfectes de com una manifestació artística creada en un context totalment marginal ha trascendit aquests límits per passar a ser un estil musical universalment reconegut i valorat. Aquest procés d’universalització de les manifestacions artístiques populars ha fet que els seus “creadors” hagin estat iconitzats fins convertir-se gairebé en marques comercials en sí mateixos. Figures com Elvis Presley, The Beatles o Madonna han esdevingut populars i reconeixibles en qualsevol lloc del planeta. Moltes d’aquestes icones mítiques li deuen, en gran part, a l’enigmàtic Andy Warhol, artista eclèctic que als anys 60 va revolucionar el concepte d’Art transformant, en obres de categoria, il·lustracions psicodèliques d’objectes quotidians com la famosa imatge de la llauna de Campbell’s Soup, des d’aleshores icona del Pop Art i de la Postmodernitat.

La literatura es va tornar popular amb la proliferació de les ficions Pulp i els gèneres, entre ells la Ciència Ficció a la primera Edat d’Or, durant la dècada de 1920 als Estats Units, amb escriptors com Lovecraft, Fritz Leiber o Robert Bloch; o la novel·la negra de Raymond Chandler i Dashiell Hammet, que publicaven les seves histories a la revista nord-americana Black Mask, de preu molt assequible i que es podien permetre comprar també els adolescents, públic no objectiu però finalment potencial. Per analogía amb la literatura, el cinema també és Cultura Pop, però des dels seus inicis. La política d’Estudis i l’Star System de Hollywood ja configura un panorama on tota una sèrie d’icones son fàcilment reconeixibles entre la població i assimilades com a imatges quasi familiars per aquesta. Marylin Monroe (que va ser també il·lustrada per Warhol), James Dean, Ingrid Bergman o Humphrey Bogart son alguns d’aquests rostres que la mitomania iconogràfica ha fet immortals. També el cinema d’animació creà mites universals com el Mickey Mouse de Walt Disney o el Bugs Bunny de la Warner Brothers.

És en aquest encreuament de camins entre el component estètic dels dibuixos animats i el narratiu de la literatura, on trobem el Còmic, un dels productes culturals més creativament influents de la segona meitat del Segle XX. Si la literatura Pulp era a priori destinada a un públic adult, el còmic és ja destinat clarament als adolescents. Les historietes de SuperMan, Tintin, Astérix o Corto Maltés han nudrit l’imaginari de generacions i han conformat tot un paisatge de referències iconogràfiques.

Per últim ,el Videojoc,més recent en el temps, però també de recorregut notable i trajectòria exponencial, ha suposat l’últim gran impacte en la Cultura Pop. Figures com Super Mario Bros, Sonic, Pac-Man, o la sexualitzada Tomb Raider son ja referents de les generacions post-vuitanta.

Col·laboració de Aaron Cabañas per al capítol Aventures virtuals