Controvèrsia
Col·laboració de Marta Serrano per al capítol Videojocs
És cert que en molts jocs que avui dia estan en el mercat, la violència, el sexe, els nus i les drogues, són temes presents. Els nens són més vulnerables a veure’s afectats per les accions que veuen en els videojocs que els adults, i per tant poden tenir tendència a imitar-los.
Per aquest motiu l’any 2003 la Unió Europea va adoptar un nou codi d’autoregulació de videojocs anomenat PEGI (Pan European Game Information), aquest sistema es basa en la classificació per edat que garantitza que els productes destinats a l’entreteniment, ja sigui pel·lícules, videojocs, DVD… siguin etiquetats per edats segons el seu contingut. Aquesta classificació orienta als consumidors, i sobretot als pares, a saber si aquell producte és apte o no.
Segons l’oferta actual de videojocs, la majoria d’ells estan considerats per a totes les edats i els poden jugar des dels més petits fins als més grans. Però trobem una segona classificació on hi ha jocs que poden jugar un sector més definit de joves com podrien ser els destinats a majors de 13 anys. I una tercera i última classificació la trobaríem en videojocs que estan considerats per adults, per tant només els poden jugar aquells consumidors majors de 18 anys.
Per exemple, si agafem un joc on en la seva caràtula trobem la classificació PEGUI 7 voldrà dir que aquell joc només el poden jugar aquelles persones que tinguin 7 o més anys. Aquest tipus de classificació indica l’edat idònia per jugar no el grau de dificultat del joc.
Si intentem fer una classificació de videojocs que han generat controvèrsia, podríem acumular una gran quantitat de títols, però podem destacar uns pocs com per exemple:
‘Carmageddon’, un videojoc de cotxes que es va crear l’any 1997 i es va popularitzar per la violència i el morbo. L’objectiu del joc és acabar la carrera destrossant els cotxes dels contrincants, i a més si pel camí mates a els vianants que passegen per allà tens una recompensa. Tota aquesta polèmica va produir l’efecte contrari al desitjat ja que en comptes de desaparèixer del mercat el que va fer va ser incrementar el seu volum de vendes.
D’altra banda no podem oblidar la saga de videojocs més popular dels últims anys, ‘Gran Theft Auto’, el primer número d’aquesta col·lecció va sortir al mercat l’any 1999. Considerats dins el gènere d’acció/aventura, explica la història de diferents criminals que aparentment no tenen cap relació entre ells però poc a poc es van relacionant i van involucrant a més personatges a mesura que avança la història. Cada volum de la saga té la seva pròpia història, però com a tret comú tots tracten el tema de la delinqüència, la violència, la sexualitat, la discriminació i la màfia, a més de poder utilitzar tot tipus d’arma. Cada vegada que surt al mercat un nou volum d’aquesta saga està en el punt de mira.
‘Canis canem edit’ també conegut fora d’Europa com ‘Bully’ és un altre títol a destacar. Dels mateixos creadors que ‘Grand Theft Auto’, va arribar a les consoles l’any 2006. El protagonista del joc és un noi de 15 anys que no es calla el que pensa i vol acabar amb l’assetjament escolar, d’aquesta manera s’haurà d’enfrontar als seus propis assetjadors. La característica destacable d’aquest videojoc és que la controvèrsia va arribar abans que el joc sortís a la llum ja que només pel nom (Bully = Abusón) van saltar les alarmes. En el joc pots pegar a la resta de companys sense distinció de sexe o edat, pots fer bromes de mal gust, faltar a classe, colar-te al lavabo de les noies… però en el moment en que algun dels professors t’enxampa ets penalitzat i per contra assistir a classe, fer exàmens, etc. T’aporta beneficis.
Si parlem d’una època més recent, l’any 2009 va sortir el videojoc ‘Call of Duty: Modern Warfare 2′ molt criticat i censurat en alguns països ja que en un dels punts del joc, el protagonista, un militar, està en un aeroport i ha d’infiltrar-se en una organització terrorista russa en que l’objectiu d’aquesta organització és realitzar una massacre. El protagonista en tot moment pot decidir participar o no, i al començar el joc s’adverteix que hi haurà una missió que pot ferir la sensibilitat del consumidor.
Tot i existir una certa quantitat de videojocs en els quals els seus continguts són violents no es pot afirmar que els videojocs converteixin als joves adolescents d’avui dia en futurs criminals. Que els joves imitin tot allò que veuen en els videojocs depèn de nombrosos factors i també de la capacitat pròpia de cada consumidor a saber distingir entre realitat i ficció. Tot i existir casos en que per culpa dels videojocs alguns adolescents han tingut determinades reaccions, gràcies al codi PEGUI aquesta polèmica està molt més controlada.
Col·laboració de Marta Serrano per al capítol Videojocs