Commodore 64
Col·laboració de Conrado López per al capítol L’ordinador personal
El Commodore 64, conegut també com a C 64 o C=64, és un ordinador de 8 bits llançat per l’empresa Commodore International el gener de 1982. La fabricació en massa va començar a la primavera d’aquell mateix any, i la seva comercialització a l’agost, amb un preu de 595 dòlars americans. Successor del Commodore VIC-20 i el Commodore MAX Machine, el C64 disposava de 64 kilobytes (65536 bytes) de memòria, i incloïa sons i gràfiques de rendiments superiors als sistemes de computarització compatibles amb IBM de la mateixa època. Per gaudir d’ella, era necessari connectar-la a un televisor corrent.
Juntament amb l’Apple II d’Apple, i els ordinadors d’Atari Xl, és un dels ordinadors domèstics més coneguts de la història. D’acord amb la edició del Llibre Guinness dels Records de 2001, se’l denomina “el sistema de computarització més prolífic de tots els temps”. Durant el seu període de fabricació (1982-1983), se’n van vendre al voltant de 30 milions d’unitats.
El Commodore 64 va ser concebut i desenvolupat originalment com a màquina de videojocs, per utilitzar-se a sales recreatives. La idea era tenir una única màquina base, sobre la que s’hi poguessin programar els diferents jocs, amb diversos modes de partida i nivells.
Es tractava d’una versió per atraure a més compradors del VIC-20. Es va desenvolupar específicament per la màquina, una gran quantitat de paquets de aplicacions, jocs i llenguatges programables. La seva comercialització anava des de les botigues de joguines fins a proveïdors d’aparells electrònics per empreses.
A grans trets, la aparença del C64 era molt similar al VIC-20. Ambdós compartien la mateixa caixa, una configuració de teclat idèntica, i virtualment las mateixes interfases i ranures. Però a pesar de la seva enorme semblança, existien importants diferències entre les dues.
El C64 estava dotat d’un processador MOS 6510 i 64Kb de memòria RAM, que per l’època, era bastant inusual per una màquina amb el preu al que va ser llançada al mercat. El C64 també tenia la capacitat de reconèixer les prioritats establertes per l’usuari, a través de “pestanyes” (blocs movibles), que es podien moure amb independència del text o gràfics exhibits, permetent la creació de gràfics de fins a 8 capes de complexitat.
La reproducció de la música (sintètica i característica) s’aconseguia gràcies a un chip de so especial, i la seva configuració era possible a través de la interfase. La intensitat del so, a més, podia personalitzar-se. Era un dels primers ordinadors que oferien tant so de alta qualitat, com gràfics de bona resolució, a més d’oferir molts colores i menús configurables.
Però, a part de la pròpia màquina, també es van crear gran quantitat de dispositius perifèrics (a més de poder utilitzar-los amb ella, molts dels que ja existien per la VIC-20), que feien d’ella una màquina amb una gran arquitectura de hardware, donada la seva capacitat de expansió. Entre aquests s’hi trobaven: un Mouse, una impressora, una disquetera en la que emmagatzemar informació, discs durs, un MODEM telefònic, jjoysticks, un llapis òptic, un teclat de música (que permetia convertir a la C 64 en un sintetitzador), cassetes, etc…
Es van llançar al mercat diverses versions Commodore 64:
La primera versió, C64-1, que utilitzava la mateixa carcassa que la VIC-20, va ser ràpidament reemplaçada por la C64-2 (ficada en el mític chasis marró característic), i posteriorment per la C64-3, amb subtils canvis en el disseny del teclat.
També va aparèixer una versió especial anomenada EDUCATOR 64 ( també coneguda com PET64 o CBM 4064), que el seu embalatge s’assemblava als actuals ordinadors, ja que incloïa una pantalla en el chasis.
Commodore International va fabricar la primera generació de C64s fins el maig de 1986. Va ser llavors quan van interrompre la seva fabricació i presentaren la C64C. Posteriorment van aparèixer altres versions com la C64 Aldi (que es va comercialitzar únicament a Alemania el 1987), o la C64G (1989). Eren per aparença les mateixes màquines, encara que aquestes últimes presentaven un teclat nou més curt. Les plaques bases de cada model, en canvi, no eren las mateixes.
Finalment, Commodore International va llançar al mercat la consola de videojocs C64GS. Era bàsicament una C64 reelaborada, que eliminava el teclat, i només mantenia la ranura pels cartutxos dels videojocs, acostant-se més al model de vídeoconsola que imperaria durant els 90.
C64 SEGUEIX VIU.
Commodore 64 és possiblement l’ordinador de 8 bits més mític entre els coneixedors i fans del videojoc. Tant aquest com el SPECTRUM contem amb una comunitat de seguidors activa, que segueixen desenvolupant videojocs pel C64.
Actualment existeix la possibilitat de gaudir de la gran quantitat de jocs desenvolupats per la C64, a través de emuladors per smartphones (com l’iPhone d’Apple), emuladors per PCs actuals o de manera online, en pàgines web com aquesta.
Col·laboració de Conrado López per al capítol L’ordinador personal