Colossus

Col·laboració de Júlia Bullich per al capítol Xifrar missatges

Les màquines Colossus van ser un dels secrets més ben guardats durant la Segona Guerra Mundial. Els britànics van ser molt gelosos del seu invent: una calculadora molt potent que era capaç de desxifrar els missatges alemanys codificats per la màquina Enigma. Colossus és considerat un dels primers ordinadors digitals de la història. La màquina va ser encarregada pel govern anglès als millors científics del país. Un d’ells va ser Alan Turing que, en companyia d’un altre enginyer important en aquest projecte, Tommy Flowers, va encarregar-se de les funcions lògiques de la màquina Colossus, mentre que Flowers va redissenyar el comptador de la màquina. Hi va posar uns tubs perquè la informació s’hi pogués emmagatzemar al buit.

La màquina va funcionar a Bletchley Park des del 1944. Uns mesos més tard, se’n va construir una versió millorada. Se’n van arribar a construir fins a deu durant la Segona Guerra Mundial. Els anglesos van fer servir aquestes màquines per desxifrar els missatges xifrats dels nazis.

El que feia bàsicament la màquina era comprar dos corrents de dades i cada coincidència era comptada mitjançant una operació booleana. A través d’una cinta de paper es llegia el missatge amb una velocitat extraordinària. Per altra banda, l’altre flux d’informació es generava dins la mateixa màquina. Una màquina d’escriure elèctrica s’encarregava d’escriure si el nombre de coincidències per una combinació era superior a una quantitat prefixada. No obstant, aquest resultat no era el text d’un missatge xifrat, sinó que era només un pas previ al desxifrat manual que s’havia de fer després.

La primera màquina es basava en la idea d’universalitat. Constava de 1500 tubs per emmagatzemar-hi dades al buit. Aquestes dades hi entraven a través de plaques perforades i es guardaven en relés fins que sortien per la màquina d’escriure elèctrica. Una de les principals característiques de la gran competidora de l’Enigma era que el seu funcionament era gairebé automàtic. Colossus mesurava 2,25 metres d’alçada, 3 metres de llarg i 1,20 metres d’amplada. Potser els seus creadors la va anomenar així degut a les seves mides.

Tot el projecte de Colossus va ser durant la seva totalitat un secret molt ben guardat. Ni tan sols els propis creadors van poder veure mai al complet la màquina, no van poder veure algunes de les parts claus per al seu funcionament. A més, per mantenir el secret també es va procurar que no hi hagués un manual de funcionament ni un registre de les dades. Fins i tot, per ser més cautelosos amb possibles enemics, van muntar la màquina per etapes. Ho feien persones diferents cada vegada, de tal manera que cap d’elles coneixia totalment la màquina Colossus.

La màquina Mark II Colossus incorporava millores a la primera. Enlloc de comptar amb 1500 tubs, aquesta en tenia 2400, per tant la quantitat de dades que podia emmagatzemar era superior. També era cinc vegades més ràpida que la seva antecessora. Es diu que mentre es construïa el primer model, els enginyers anglesos ja dissenyaven la Mark II Colossus.

Va tenir un paper molt important en el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. L’1 de juny de 1944, la Mark II Colossus va interceptar un missatge de les tropes nazis on s’avisava que esperaven un atac aliat. Quan Eisenhower ho va saber, va dirigir les seves tropes cap a un altre lloc: les costes de Normandia. Així s’esdevenien els inicis del final de la Segona Guerra Mundial. Un any més tard de finalitzar la guerra, es van destruir per ordre de Churchill vuit de les deu màquines existents. Les dues restants es van destruir als anys 50 i al 1960 respectivament juntament amb els seus dissenys.

Col·laboració de Júlia Bullich per al capítol Xifrar missatges