Claude Shannon
Col·laboració de Natàlia Arroyo per al capítol Càlculs lògics
Sabem que va ser el matemàtic anglés George Boole l’iniciador de la lògica i el càlcul, de proposicions, però va ser el matemàtic americà Claude Shannon qui va entendre que la computació passava més per la lògica que per l’aritmètica. Va aplicar l’àlgebra de Boole al disseny de circuits de conmutació utilitzats en les centrals telefòniques automàtiques.
Va néixer l’any 1916. La seva tesi A symbolic Analysis of Relay and switching circuits es considera el pilar bàsic d’aquesta aplicació de l’àlgebra booleana a la teoria de la conmutació. També va ser clau per a la teoria de la comunicació.
Claude Elwood Shannon va morir l’any 2001, a l’edat de 84 anys per causa de la malatia d’Alzheimer que patia, recordat com el matemàtic que va fundar la teoria moderna de la informàtica mentre treballava als laboratoris de telefonia de Bell durant els anys 40.
Les teories de Shannon són tan rellevants avui dia com ho van ser el primer cop que les va formular. Vet aquí una de les grandeses de la seva figura, l’actualitat de les seves investigacions i conclusions científiques. “Va ser un autèntic visionari”, diu d’ell Arun Netravali, el president de la Lucent Technologies’ Bell Labs. Moltes de les tecnologies que actualment es presenten com a nous invents neixen d’alguns dels estudis que ja Shannon fa mig segle va plantejar-se.
Per exemple, en l’àmbit de la telefonia, a ell li devem que les comunicacions es processin avui dia d’una forma tant ràpida i amb costos relativament reduïts. Però no només li hem d’agrair millores en telefonia, sinó que també és clau la seva figura en l’àmbit de les comunicacions òptiques i en la recent explotada tecnologia del wireless. “Shannon i les seves teories tenen un valor incalculable en la definició dels límits de les tecnologies que avui dia ens ocupen.
El 1948, Shannon publica A Mathematical Theory of Communication. Comença amb aquesta obra el seu paper de pioner en la teoria de la informació, a partir d’advertir que el problema fonamental de la comunicació és ser capaç de reproduir en un punt un missatge exacte (o el més aproximat possible) que ha sigut creat o seleccionat en un altre punt. Va treballar sobre aquest conflicte comunicatiu de tal forma que les seves conclusions van acabar fundant la teoria de la informació; el seu treball i la seva terminologia es mantenen estàndards i s’erigeixen com els eixos principals en l’actualitat.
Shannon publica també, com ja hem dit al principi, la seva tesi A Symbolic Analysis of Relay and Switching Circuits, que va resultar ser tan provocativa i influent, si no més, que els seus articles d’altres disciplines com la de la telefonia que hem estat tractant. Així, aquesta tesi fa servir l’àlgebra de Boole per establir la base teòrica en els circuits digitals. Aquest treball es va anar fent cada cop més rellevant a mesura que es va anar consolidant que els circuits digitals fossin l’element fonamental de la informàtica. Amb ells operen els computadors moderns i tots i cadascun dels sistemes de telecomunicació actuals.
Un altre exemple de la seva capacitat visionària va ser l’obra que publica el 1949 titulada Communication Theory of Secrecy Systems. Aquest treball s’ha pres com el punt d’inflexió per a fer de la criptografia ja no només un art si no una ciència.
Shannon es va graduar a la Universitat de Michigan l’any 1936 amb matrícules d’honor a matemàtiques i enginyeria elèctrica, avís del que seria capaç de descobrir. El 1940 va aconseguir un grau d’excel·lència en aquestes mateixes dues assignatures de part de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts.
Shannon va ingressar en el departament de matemàtiques del Laboratori de Bell l’any següent, el 1941 i hi va romandre afiliat fins el 1972. Va actuar també com a professor ocasional en l’Institut de Tecnologia de Massachusetts el 1956, un membre permanent en la facultat al llarg de 1958 i professor emeritus el 1978.
Shannon va destacar també pels seus interessos eclèctics i les seves capacitats i habilitats extracientífiques. Una de les històries més curioses el descriuen com a un gran amant de les malabars, i fins i tot el visualitzen fent jocs sobre una roda d’acròbata de circ per entre els passadissos del Laboratori en alguna de les moltes nits que es quedava investigant.
Va dissenyar i construir màquines de jugar a escacs, d’acrobàcia i fins i tot de lectura mental. Aquestes activitats, dutes en paral·lel amb la seva tasca científica, fan excèntrica la seva figura. S’ha arribat a dir fins i tot que se’l va criticar de vegades perquè semblava més interessat en la curiositat d’aquest tipus de jocs del que havia de ser útil per a un científic.
Ell va sentenciar, però, una vegada que “només tractava de veure com es podia posar tot plegat en comú”.
Sense dubte, li devem molt a Claude Shannon en relació a les seves importantíssimes teories, tant en comunicació com en informàtica, però no hauríem de desmerèixer també la seva aportació a nivell engrescador del paper, sempre seriós i convencional, de la ciència i dels científics. Shannon va ser una personalitat curiosa per tot, i la seva curiositat de voler trobar relacions entre les coses, va ajudar-lo a fer de les seves investigacions, unes investigació d’interès pràctic i útil. Segurament per això les seves conclusions a mitjans de segle tenen la rellevància i l’actualitat que tenen.
Col·laboració de Natàlia Arroyo per al capítol Càlculs lògics