Clara Rockmore
Col·laboració de Enric Ventura per al capítol Música digital
Clara Rockmore va començar la seva vida musical tocant el violí. Als Quatre anys d’edat, ja era l’estudiant més Jove que mai havia ingressat al famós Conservatori de Sant Petesburg. Allà va ser on Clara va començar els seus estudis amb Leopold Auer, profesor de Jascha Heifetz i Efrem Zimbalist. Va actuar a concerts amb la seva germana Nadia Reisenberg fins als dinou anys d’edat, moment en que una lesió a un braç la va obligar a deixar el violí. Però el final d’una carrera va significar l’inici d’una altra. De seguida va agafar un altre instrument, fent ús dels principis i la filosofia apresa amb Auer, i les seves increïbles habilitats naturals que li van permetre inventar una tècnica d’interpretació per tocar un instrument nou i únic, el Theremin.
Amb la seva tècnica, Rockmore va esdevenir ràpidament la primera virtuosa del theremin. Si no fos pel theremin que es va construir espressament per ella, una mica diferent que el fabricat per la RCA, la seva tècnica mai s’hauria desenvolupat plenament. Els theremins d’aquella època tenien una capacitat de desposta massa lenta per matisos més fins de volum, i tenien carències d’unes cinc octaves respecte l’instrument de Clara. La seva col·laboració amb el professor Termen no només va permetre la creació d’un instrument de resposta i rang millorats, sinó que també va crear el to que actualment associem als millors theremins.
Una de les dificultats de Rockmore quan ensenyava als seus estudiants era transmetre el que podia fer amb el seu instrument ajustant-se a les capacitats dels altres theremins. Fins molts anys més tard, altres theremins no tindrien les qualitats del de Clara Rockmore.
L’agenda de Rockmore va ser molt apretada com a concertista de theremin durant varies dècades, interpretant no només peces originals composades per ella, sinó també transcripcions de violoncel i violí. Clara es va esforçar molt per legitimitzar el theremin a una època en que l’instrument havia estat relegat a produir efectes sonors de pel·lícules. Ella va establir el camí pel músic modern d’avui. El theremin és actualment i per sobre de tot un instrument musical.
Amb l’arribada del sintetitzador, el theremin va quedar encara mes en segon terme. Encara que fabricants com Robert Moog, aclamat pel seu sintetitzador Moog, seguien fabricant theremins, no va ser fins a principis dels anys noranta quan el theremin va tornar a situar-se a primera línia.
Amb el llançament del documental “theremin: an electronic odyssey”, va sorgir un renovat interès per l’instrument. Va introduir a molta gent que abans no havien ni escoltat la paraula theremin i va apropar als qui ja el coneixien.
El theremin estava un altre vegada de moda. De seguida algunes companyies el van reintroduir al mercat. De fet el theremin mai havia desaparegut del tot però això significava un autèntic retorn.
I va ser durant aquesta època de renovat interès en la que Clara Rockmore, convençuda pel seu ja amic Bob Moog, va començar a escriure la seva tècnica per a futurs thereministes. El mètode es va anomenar “the art of the theremin” i estava dedicat al mateix Bob Moog. La companyia de Moog, Big Briar, va llançar “Clara Rockmore: The Greatest Theremin Virtuosa”, un excel·lent vídeo que acompanya al mètode imprès poc després que la diva del theremin el 10 de maig de 1998 morís a causa de les complicacions derivades per una apoplexia.
Col·laboració de Enric Ventura per al capítol Música digital