Christiaan Huygens
Col·laboració de Marina Guarch per al capítol Mesurar el temps
Christiaan Huygens va néixer el 1629 a la ciutat holandesa de l’Haia. El seu pare, que era matemàtic, li va despertar l’interès per aquesta ciència des de ben petit, per la qual cosa va dedicar bona part de la seva vida a la recerca i investigació i va fer grans contribucions en el camp de l’òptica i la dinàmica.
Fent un repàs ràpid per la seva vida, cal dir que Huygens va inventar un mètode per pulir les lents, cosa que li va permetre descobrir els anells de Saturn i Tità. Va relacionar-se amb els científics més importants de l’època, com Newton i Descartes, i cap al final de la seva vida va publicar el seu tractat sobre la teoria ondulatòria de la llum, que és el que li ha permès passar a la història. Aquesta teoria explicava que la llum és el resultat de les vibracions d’una substància i que es propaga per l’aire de la mateixa manera que ho fa el so, i d’aquí en va poder deduir les lleis de la reflexió i la refracció.
A més, Huygens també va fer una important col·laboració en el camp de la mesura del temps, i és que va inventar el rellotge de pèndol. De fet, durant la primera meitat del segle XVII els rellotges havien anat perfeccionant i proliferant arreu del món. Funcionaven amb rodes, però encara no era un mecanisme gaire precís. Després que Galileu estudiés les oscil·lacions del pèndol, al món coexistien tres tipus d’instruments per mesurar el temps: el rellotge, el pèndol, i el pèndol acoblat a un comptador. Huygens va ser qui va acabar d’unir els dos mecanismes i va construir el rellotge de pèndol.
El funcionament d’un rellotge de pèndol és ben senzill. Es tracta de combinar un pèndol, que té unes oscil·lacions regulars, amb un sistema de rodes que compta aquestes oscil·lacions i a la vegada, a través d’un mecanisme de pesos, repara les petites pèrdues de moviment que pateix el pèndol.
Col·laboració de Marina Guarch per al capítol Mesurar el temps