Bomb
Col·laboració de Carles Mata per al capítol Xifrar missatges
El 15 de Setembre de 1938, els alemanys van canviar de forma radical la seva metodologia a l’hora de generar els codis que permetien xifrar els missatges de forma segura amb la màquina Enigma, conscients dels esforços i avenços que els aliats estaven fent per interceptar les seves comunicacions. Aquest fet va produir una reacció en els polacs, fent que aproximadament un mes després fabriquessin la bomba criptològica, més coneguda com Bombe. Els alemanys no volien deixar passar cap oportunitat, i per això van continuar modificant l’enigma fins utilitzar 4 rotors.
Aquests últims canvis, es van dur a terme per que els polacs tinguessin que unir fins a 60 Bombes per intentar desxifrar les comunicacions alemanyes. Els avenços dels polacs accentuaren l’interès per part dels aliats d’apoderar-se amb els plànols d’aquesta gran màquina. A mitjans del Juliol del 1939, polacs, britànics i francesos van arribar a un acord en el qual els polacs van entregar els secrets de l’Enigma i còpies de les màquines. Els britànics no van perdre ni un segon i a l’agost de 1939 ja estaven escoltant els missatges dels alemanys.
El disseny va ser realitzat per Alan Turing amb la col·laboració de Gordon Welchman, i estava inspirat en un model fet pel polac Marian Rejewski, la “bomba kryptologiczna”. La Bombe tenia una sèrie de 3 rotors, els quals cadascun d’ells tenia 26 posicions. Per tant, la Bombe podia realitzar 17576 possibles combinacions. Per desxifrar, s’havia de partir d’un tros del text original (anomenat crib), que es coneixia per deducció (a partir de circuits elèctrics, s’obtenien els candidats més lògics per ser el crib) o per alguna infiltració, i a partir d’aquí la màquina plantejava totes les possibles solucions.
En moltes, ocasions, es treu importància a La Bombe, o simplement, la informació generada al voltant d’ella és molt limitada pel poc interès de la gent, ja que no va ser la màquina definitiva encarregada de desxifrar les comunicacions alemanyes, però objectivament va ser un gran pas per poder seguir l’evolució de la criptologia i acabar desxifrant els missatges dels alemanys. Com a consideració, comentar que va tenir una màquina com a suport incondicional, no tant coneguda, anomenada Ciclòmetre, la qual ajudava a trobar el patró clau.
Pels volts del setembre del 2006, a Bletchley Park, instal·lació militar situada a Anglaterra que va ser de gran importància durant la II Guerra Mundial degut als treball de criptografia que es van fer, i que actualment és un museu, es va posar en marxa una rèplica exacta de la Bombe, per tal que tots aquells que s’hi aproximin poguessin observar una de les màquines encarregades de desxifrar les comunicacions alemanyes. Per Bletchley Park va passar Alan Turing, i allà és on ell va poder dissenyar i construir junt amb altres científics, la Colossus, la màquina definitiva en la guerra per desxifrar les comunicacions alemanyes.
Col·laboració de Carles Mata per al capítol Xifrar missatges