Blaise de Vigenère
Col·laboració de Paula Joseph per al capítol Xifrar missatges
Blaise de Vigenère (5 d’Abril de 1523- 1596) va ser un diplomàtic, alquimista, astrònom i criptògraf francès. La Tabula Vignère té aquest nom en el seu honor gràcies a un error comès al segle dinou, quan van atribuir-li a ell la creació de aquest sistema d’encriptació. En realitat va ser Giovan Battista Bellaso l’autèntic creador de aquesta tabula.
Blaise de Vignère va nèixer a la ciutat de Saint-Pourçain. Des de ben jove, amb disset anys, va prendre la carrera diplomàtica i la va continuar duent a terme durant més de trenta anys. Després de cinc anys de carrera, tot i la seva joventut va ser enviat a Diet of Worms a treballar com a secretari. Als seus 24 anys va entrar a formar part del servei del Duc de Nevers. Va casar-se amb la francesa Marie Varé. Uns anys més tard, el 1549 va visitar Roma en un viatge destinat a una missió diplomàtica de dos anys de duració. Més endavant va tornar-hi a estar destinat el 1566. En tots dos viatges, Vigenère es va posar en contacte amb llibres sobre criptografia i amb diversos reconeguts criptògrafs.
Finalment Vigenère es va retirar el 1570 a l’edat de 47 anys. Des de llavors va donar desinteressadament les 1000 lliures que cobrava cada any de la seva pensió a organitzacions caritatives pels pobres de París. Després d’haver-se retirat, Vigenère va escriure més de vint llibres, entre els que s’inclouen Traicté de Cometes, Traicté des Chiffres ou Secrètes Manières d’Escrire (1586), Traicté du Feu et du Sel (1608)
El 1584 va fer-se secretari de la Càmera del rei Enric III de França. Va morir de càncer de esòfag, després d’una llarga agonia, a l’any 1596. Va ser exhumat a la església de Saint-Étienne-du-Mont de París.
Al seu llibre Traicté de Chiffres, Vigenère crea una forma de xifrar similar a la creada per Bellaso però molt més vulnerable per causa de la seva regularitat. Provant una darrera l’altra totes les lletres del alfabet, el criptograma s’acaba resolent com a màxim en vint intents. Vigenère era conscient de la regularitat perfecta del seu sistema de xifrar:
«J’y ay, de mon invention puis-je dire, amené l’artifice de faire dependre toutes les lettres l’une de l’autre, ainsi que par enchaisnement, ou liaison de maçonnerie» [Vigenère, f. 36v.].
Una traducció aproximada seria: “Bé, de la meva invenció puc dir, que ha portat a l’artificialitat de fer dependre totes les lletres les unes de les altres, així com per encadenament, o una obra de la construcción.”
És a dir que l’encadenament dissenyat per l’encriptament fa que descoberta una, descobertes totes. Tot i això, Vigenère ha passat a la història per un invent que no va inventar. El veritable creador del mètode d’encriptació va ser un menys conegut Giovan Battista Bellaso.
Bellaso va nèixer l’any 1505 en una distingida família. Va treure’s el títol en dret civil a la universitat de Pàdua al 1538. Va estar servint com a secretari principal del Cardenal Rodolfo Pio di Carpi i solia tenir correspondència secreta pels assumptes d’Estat del Vaticà, quan el seu mestre estava als conclaves a Roma. Entregat a la recerca i dotat per les matemàtiques, Bellaso va desenvolupar una escriptura secreta per aquesta finalitat. Aquesta creació va arribar en un moment on aquest art tenia una gran admiració a la cort italiana i a la Cúria romana. Era el període d’or de la criptografia, on els experiments ja no només es feien amb ànsies intel·lectuals, sinó per lidiar amb el dia a dia i les seves activitats secretes.
El seu sistema (la tabula) va marcar una època i va ser considerat irrompible durant segles. Segons David Kahn:
“Al combinar lo mejor de sus dos predecesores – el alfabeto mixto de Alberti y la letra por letra cifrado de Trithemius – con su propia idea brillante de una clave literal, creó el concepto moderno de la sustitución polialfabéticos” [Kahn, 1973] .
Al 1564 Bellaso va publicar que algú “s’estava posat la seva roba i que l’estava desventint de les seves labors i honors”. Va ser una clara al·lusió a Della Porta, que va imprimir la tabula el 1563 sense mencionar el seu nom com a veritable inventor.
Vigenère va atribuir anys més tard la creació de la tabula a Bellaso, tot i que era coneguda també com si fos de Della Porta. Irònicament, al segle XIX es va entendre erròniament que la tabula era obra del propi Vigenère i se li va atorgar el seu nom en honor.
Col·laboració de Paula Joseph per al capítol Xifrar missatges