Bits
Col·laboració de Cristina Fort per al capítol El codi digital
El mot bit va ser utilitzat per primera vegada als anys 30 per designar parts d’informació (bits of information).
Simplificant, un bit és exactament això: una combinació de dígits que s’uneix amb altres dígits del mateix tipus per generar informació completa.
De tota manera, la definició de bit va ser utilitzada al 1948 per l’enginyer Claude Shannon. Aquell any, Shannon va elaborar l’artícle ‘’Mathematical Theory of Communication” (Teoria matemàtica de la comunicació) i va utilitzar aquesta paraula per designar el dígit binari.
Així, podem dir que un bit és la unitat bàsica d’informació en computació i telecomunicacions; és la quantitat d’informació que pot ser emmagatzemada per un dispositiu digital o altres sistemes físics que poden existir bàsicament en aquests dos estadis. Els quals poden ser les dues posicions estables d’un ”switch”, dos voltatges diferents o dos nivells que formin part d’un circuit, dos nivells diferents d’intensitat de la llum, dos direccions de magnestisme o polarització, etc.
Pel que fa la computació, un bit també pot ser definit com una variable o la quanitat computada que pot tenir dos possibles valors. Aquests dos valors solen ser interpretats com dígits binaris i, normalment, estan denotats pels dígits numèrics Aràbics 0 i 1. Així és com el mot ‘bit’ és una contracció entre els dos mots ‘binary digit’ (dígit binari). Els dos valors també poden ser interpretats com a valors lògics (verdader/fals, sí/no, etc). La correspondència entre aquests valors i els estats físics de l’emmagatzematge subjacent o dispositiu té a veure amb les convencions, i les diferents maneres d’assignar conceptes amb bits, els quals són usats de la mateixa manera inclús dins el mateix dispositiu o programa.
Pel que fa les teories de la informació, un bit està molt relacionat amb la incertesa d’una variable binària qualsevol que pot ser 0, o 1 amb la mateixa provabilitat, o la informació que es guanya quan el valor de tal variable esdevé coneguda.
En la computació quàntica, un ‘quantum bit’ (bit quàntic) o també anomenat ‘qubit’ és un sistema quàntic que pot existir en superposición de dos valors d’un mateix bit, fals/verdader.
El símbol pel bit, com a unitat d’informació, pot ser tant ‘bit’ (recomanat pel ISO/IEC standard) o ‘b’ (recomenat pel IEEE 1541 standard).
Els bits poden ser utilitzats de diferents maneres. Als dispositius de computació més moderns, el bit és normalment representat amb un voltatge elèctric o per una pulsió per la corrent, o per un estat elèctric d’un circuit flip-flop. Pel que fa els dispositius que utilitzen la lògica positiva, el valor del dígit 1(valor verdader o alt) és representat per voltatges positius relatius fins a voltatges elèctrics, mentre que el dígit 0 (valor fals o baix) és representat per 0 volts.
Als primers dispositius de processació d’informació no electrònics, el bit era sovint classificat com la posició d’un nivell mecànic o d’engranatges, o la presència o absència d’un forata un punt específic d’una cara d’un casset.
El primer dispositiu elèctric per lògiques discretes ( com per exemple un ascensor, o un circuit de control de semàfors, interruptors telefònic, etc) es representa el bit com un estat d’una retransmissió, el qual podria estar tant ‘obert’ com ‘tancat’.
Quan les transmissions estan substituïdes pels tubs de buit, els quals es van inciar als anys 40, els constructors d’ordinadors van experimentar amb diversos mètodes de memorització, com per exemple pressionar els pulsos que van amunt i avall a una línia de mercuri, les bateries que s’emmagatzemen dins la superfície dels tubs de raigs catòfics, etc.
Als 50 i 60 aquests mètodes van ser substituïts per les memòries magnètiques, on el bit estava representat per la polaritat de magnetització dins les bombolles magnètiques de memòria desenvolupades als 80, i això es troba inclús avui en dia, hi ha diverses bandes magnètiques, com per exemple les targetes de mètro o algunes targetes de crèdit.
La capacitat d’informació que hi cap a un sistema d’emmagatzematge és relacionada amb l’actual capacitat d’informació que hi cap dins. Si els dos posibles valors d’un b ton són equivalents, hi haurà sempre un bit que contindrà menys informació que l’altre. Per tant, si el valor és previsible, la lectura del valor no podrà aportar cap mena d’informació (0 bits). Si un document a un ordinador, utilitza ‘n’ bits de memòria, conté només m