Arquimedes
Col·laboració de Teresa Codinach per al capítol Càlculs grecs
Arquimedes va néixer a Siracusa, Sicília, l’any 287a.C i va morir a la seva ciutat natal el 212a.C. El seu pare era astrònom i va influenciar notablement la seva educació i coneixements. Tot i la cultura de base que el jove posseïa degut a les explicacions del seu progenitor, Arquimedes va voler completar la seva educació a Alexandria ja que era considerada el centre d’investigació i estudi més important de l’època. Allí hi rebé classes de grans mestres deixebles d’Euclides com Conó de Samos. Després d’anys d’aprenentatge a Egipte, Arquimedes tornà a Siracusa per desenvolupar els seus estudis científics.
El savi grec és considerat el més gran científic i matemàtic de l’antiguitat ja que, entre d’altres descobriments i aportacions a la matemàtica, l’enginyeria i la geometria, formulà l’anomenat “Principi d’Arquimedes” que determina que: “un cos total o parcialment submergit en un líquid estàtic i incompresible serà impulsat amb una força que equivaldrà al pes del volum del líquid desplaçat per l’objecte”.
Gràcies a aquest principi es van poder realitzar invents com el globus o el submarí i entendre com els peixos poden quedar-se entre dues aigües a qualsevol profunditat.
Arquimedes també estudià la “palanca” i reformulà les lleis generals que descriuen el seu moviment, ideà el “Cargol d’Arquimedes”, l’ “Espiral d’Arquimedes” amb el qual va anticipant-se, a l’estudi del càlcul integral, avançà “la quadratura del cercle” (que es descriu amb el nombre pi), un enorme vaixell (el “Siracusa”) que disposava de vint fileres de rems, estava recobert de mosaics, tenia biblioteca i estables, banys, aquaris… Arquimedes també va escriure un gran nombre d’obres de temàtiques diverses, moltes de les quals van perdre’s amb la destrucció de la Biblioteca d’Alexandria.
Pel que fa a la seva forma de pensar, d’estudiar, Arquimedes creia que la demostració estrictament teòrica limitava la solució de nombrosos problemes, creia que els científics havien de traslladar el problema abstracte a la realitat i observar, experimentar i determinar una solució. Així doncs, va fer el prototip del mètode modern d’investigació que relaciona les teories amb experiències pràctiques. Va concebre la ciència com un mètode deductiu i va recórrer als “experiments mentals”.
Tot i que estava convençut de la validesa de la seves formes d’estudi, intentava amagar el seu “modus operandi” a l’escriure les seves obres.
Els avenços que el científic proposava no suposaren cap canvi de vida pels ciutadans de Siracusa ja que no solucionaven problemes reals del dia a dia de cap dels seus conciutadans. El que l’estudiós incorporava eren progressos que dotaven de prestigi social la seva terra.
No se sap ben bé com va morir Arquimedes però sembla ser que el van assassinar mentre realitzava càlculs geomètrics durant el saqueig que patí Siracusa sota el comandament del general Marcel. Actualment, es desconeix el lloc on hi ha la seva tomba.
Durant l’Edat Mitjana les seves obres eren molt poc conegudes, no va ser fins el Renaixement que foren redescobertes i influenciaren fortament Galileu, Torricelli i Huygens.
Col·laboració de Teresa Codinach per al capítol Càlculs grecs