ARPANET
Col·laboració de Nico Gibert per al capítol La xarxa de xarxes
Arpanet és el nom amb que es coneix la primera xarxa d’ordinadors que van connectar-se entre si, el nom d’ARPANET és un acrònim de la secció del Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica que va desenvolupar el projecte (Advanced Research Projects Agency Network).
La idea d’interconnectar ordinadors entre si va néixer amb el concepte de “Xarxa Galàctica”, un terme que va sorgir de les notes que va publicar J.C.R. Licklider l’any 1962 i que es va aparèixer de forma oficial l’any 1964.
Però per tot Els Estats Units d’Amèrica ja havien començat a desenvolupar-se estudis i tecnologies que exploraven aquestes possibilitats.
En la mateixa línia d’investigació es centrava la tesi doctoral de Leonard Kleinrock de L’ Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) Que tractava la possibilitat d’emmagatzemar i reenviar missatges que va publicar el 1964.
D’altra banda des de la RAND Corporation, Paul Baran al 1959 va iniciar estudis amb finalitats militars per a desenvolupar una xarxa de comunicacions segures capaces de superar un atac nuclear. Els estudis de Paul Baran van aportar dues idees que van ser claus per al desenvolupament d e la xarxa ARPANET: EL concepte de xarxa descentralitzada que compta amb moltes possibles rutes per a accedir d’un punt a un altre i la divisió del missatge en fragments (paquets) que utilitzen diferents camins per a anar d’un punt a l’altre.
Tots aquests conceptes els va relacionar Donald Davies des del Laboratori nacional de Física al 1965 i va ser ell qui va utilitzar el terme “paquets” per a definir els diferents trossos en els que es divideix el missatge per a viatjar a través de la xarxa.
Aquesta varietat d’estudis i centres d’investigació que seguien la mateixa línia van propiciar que cadascun dels centres formes part dels primers nodes experimentals de la xarxa ARPANET, creant així quatre nodes: Advanced Research Projects Agency Network (DARPA), RAND corporation, L’ Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i el Laboratori nacional de Física (NPL).
L’objectiu inicial d’aquest projecte era connectar les diferents institucions i organismes de l’estat. Es creu que l’objectiu era totalment militar, per a construir una xarxa que fos capaç de suportar un atac nuclear, però això no és cert del tot ja que la xarxa va ser d’us civil i no va ser fins al 1975 que va estar sota el control del ministeri de defensa que finalment l’any 1983 va dividir la xarxa creant una xarxa paral·lela d’us exclusiu per a comunicacions militars.
En l’inici del projecte es plantejà una xarxa d’ordinadors connectats directament mitjançant cable telefònic. Però aquest mètode es va trobar amb moltes objeccions ja que no s’acceptava que fossin els ordinadors els encerregats de gestionar la línia telefònica. Va ser Wesley A Clark que va proposar utilitzar petits ordinadors independents per a gestionar les línies de telèfon i així descarregar els ordinadors d’aquest procés alhora que s’aïllava la xarxa de les computadores. Poc a poc es va anar desenvolupant la teoria i el disseny de la xarxa que es va presentar al 1967 i va permetre posar en comú el treball de Paul Baran i Donal Davies sobre la divisió en paquets del missatge. Finalment al 1968 ja hi havia un projecte complet que comptava amb l’aprovació de l’ARPA i es va posar en marxa el procés de realització del projecte de la mà de BBN.
El funcionament concret d’aquesta xarxa consistia en utilitzar un mòdem telefònic per a connectar-se amb altres equips i servidors (IMP) connectats per port de sèrie mitjançant els qual es podien distribuir missatges entre els ordinadors. La velocitat de transmissió dels mòdems era de 50Kbits per segon. Però per a transmetre missatges i informació calia desenvolupar protocols adequats per a cada tipus de funció. així per una banda es va desenvolupar un protocol d’enviament de missatges electrònics i un altre per a l’enviament de fitxers, anomenat File Transfer Protocol (FTP). També es va establir un protocol per a enviar àudio (veu) per a enviar missatges parlats anomenat Network Voice Protocol (NVP), però aquest protocol no podia superar les barreres imposades per la capacitat tecnològica d’ARPANET que encara no podia suportar tant nivell de dades.
D’aquesta manera es va establir una xarxa i uns protocols que permetien comunicar-se entre si a un seguit d’ordinadors que van anar creixent des del primer dia en que ARPANET va enviar els seu primer missatge (29/10/69). Fins que al 1990 internet va passar a funcionar sobre el protocol TCP/IP que es va començar a desenvolupar al 1983 i va substituir ARPANET que va servir de base per a desenvolupar els nous protocols d’internet.
Col·laboració de Nico Gibert per al capítol La xarxa de xarxes