Aritmòmetre
Col·laboració de Sandra Vilar per al capítol Calculadores
L’Aritmòmetre (del gr. “arithmós”, número, i “-metre”; ant.) o calculadora mecànica es pot considerar la primera màquina de calcular de la història capaç de realitzar les quatre operacions bàsiques: sumar, restar, multiplicar i dividir. No és que no hi haguessin màquines de calcular anteriors que també fossin capaces d’això. N’hi havia, però l’Aritmòmetre ho feia d’una manera senzilla, sense errors i amb resultats de fins a dotze xifres.
Que les virtuts d’aquesta nova màquina fossin clares, va suposar que es convertís també en la primera calculadora comercial construïda amb verdader èxit fins al moment (se’n van vendre més de 1500 exemplars).
El primer model d’aquesta nova màquina va ser ideat al 1820 pel matemàtic francès Charles Xavier Thomas de Colmar durant la seva llarga estada als exèrcits de Soult Marchall on havia de realitzar grans càlculs. També el va portar a idear-lo la necessitat d’accelerar els càlculs que la seva empresa d’assegurances requeria.
D’alguna manera, Thomas de Colmar amb la seva idea, va ser el gran salvador de les emergents necessitat de la nova societat del moment, la societat de la revolució industrial. Alhora, aquesta arribada de la indústria va fer possible la creació en sèrie de la nova calculadora.
Així doncs, va ser molt l’avenç que van fer els comerciants del moment amb l’adquisició d’una joia com aquesta, encara que, l’Aritmòmetre també tenia els seus defectes. I és que, no podia ser programada per efectuar càlculs en successió i no era capaç de conservar en memòria un resultat final. Tot i això, aquests defectes van ser resolts en successives revisions de la màquina durant el segle XIX.
L’Aritmòmetre, comparada amb les calculadores actuals, era una màquina gran, mesurava 70 centímetres de llargada, 18 centímetres d’amplada i 10 centímetres d’altura. Aquest estava conformat per un dispositiu de pistons dentats, que realitzava multiplicacions i divisions, basant-se amb el mateix principi que el cilindre de Leibniz. És a dir, el sistema es basava en un cilindre estriat que per realitzar el seu moviment necessitava d’unes rodes dentades i mòbils. Aquesta mobilitat s’utilitzava per a l’assignació de valors, mitjançant uns botons per a aquesta finalitat. Així, una vegada indicat el valor, per mitjà d’una maneta, es produïa el moviment necessari per a realitzar l’operació (suma o resta depenent del sentit del gir). És a dir, l’usuari ingressava a la màquina les quantitats que desitjava calcular i després, desplaçava els sis indicadors numerats del 0 al 9. Aquests indicadors movien els pistons dentats corresponents, de manera que els girs efectuats s’agregaven a un cilindre dentat que movia, a la vegada, el mecanisme que mostrava el registre dels resultats a la part superior. Així, si es volia multiplicar, s’havia de girar una manovella tantes vegades com correspongués al multiplicador, i si es volia dividir es feia el mateix, però girant el mecanisme en sentit contrari.
Quan es va fer públic el primer Aritmòmetre, a Thomas de Colmar se li va concedir una patent de cinc anys per al seu nou invent, però és evident, que la patent només representava un primer prototipus transitori des del qual Thomas va continuar treballant.
Malgrat que, alguns dels principis bàsics de la màquina es mantinguessin constants en els nous models, gairebé totes les característiques de la seva aplicació van ser alterades pel matemàtic francès. D’altra banda, la llarga llista de canvis interns i externes no representen simplement una seqüència uniforme de millora. En alguns dels exemples més importants del re-disseny de Thomas, no només va corregir un model existent, sinó que va tractar de redefinir el caràcter i les ambicions de la màquina per tal de que el seu mercat fos cada vegada més ampli.
A partir del 1850, es va marcar una fita en la història de l’Aritmòmetre. La màquina era del tot fiable i tenia tots els ingredients per assegurar l’èxit comercial i la glòria de Thomas de Colmer.
A partir d’aquí, els models es van copiar a un ritme accelerat. I és per això, que avui en dia, hi ha un nombre molt gran d’exemplars repartits per tots els museus del món. El més pròxim que tenim a Catalunya és el Museu de la Tècnica de l’Empordà de Figueres.
Per veure i entendre millor el seu funcionament: Aritmòmetre
Col·laboració de Sandra Vilar per al capítol Calculadores