Apple
Col·laboració de Javier Ferreiro per al capítol L’ordinador personal
Pensar en el present de la informàtica i, per què no dir-lo, en el futur, és pensar en la marca Apple.
Apple Computer Inc., és una empresa nord-americana de tecnologia informàtica, fundada el 1976 per Steve Jobs i Steve Wozniak, que dissenya i produeix equips electrònics i de software.
Steve Jobs i Steve Wozniak es van conèixer el 1971, quan un amic en comú, Bill Fernandez, els va presentar. Wozniak tenia llavors 21 anys, mentre que Jobs en tenia tan sols 16. Wozniak sempre havia sentit una gran atracció pel món de l’electrònica, dissenyant, des que era petit, circuits en paper per a després tractar d’optimitzar-los al màxim. Donada la seva afició per l’electrònica, Steve Wozniak apadrinava altres nois als quals els agradava el tema, com Bill Fernandez o el mateix Steve Jobs.
Aviat Wozniak va començar a dedicar cada vegada més temps a dissenyar la seva pròpia computadora. Després d’intents relativament infructuosos, finalment els seus esforços van donar com a resultat el que seria l’Apple I. Després de la presentació de la seva computadora al club informàtic Homebrew Computer Club, un club d’amants dels ordinadors, i sorprendre als seus participants, Jobs ràpidament va veure l’oportunitat d’un nou negoci, per la qual cosa va començar a promocionar la computadora entre afeccionats de la informàtica i botigues d’electrònica digital.
Corrien els començaments de l’any 1976 i Wozniak i Jobs van considerar la idea de començar una empresa. Wozniak va vendre la seva calculadora HP-65, i Jobs la seva furgoneta òmnibus VW. Als pocs mesos, Jobs i Wozniak van començar a rebre petits encàrrecs de computadores que construïen ells mateixos amb màquines fetes a mà, arribant a vendre uns 200 exemplars de la seva màquina Apple I, a 500 dòlars la unitat. L’èxit va ser tal que no van poder donar abastament a tanta demanda. Encara que es van unir més amics al projecte, les prestacions de l’Apple I eren limitades pels pocs diners de què disposaven, així que Jobs i Wozniak van començar a buscar altres vies de finançament. D’aquesta manera, Jobs va conèixer a Mike Markkula, que va accedir a invertir diners en el negoci, creant així, el 1 d’abril de 1976, Apple Computer.
Amb la seva aparició, l’Apple I es va convertir en un dels primers ordinadors personals, i en el primer a combinar un teclat amb un microprocessador i una connexió a un monitor.
A diferència d’altres ordinadors per a afeccionats d’aquells dies, que van ser venudes com kits, l’Apple I era un tauler de circuits completament ensamblat que contenia prop de 30 xips. No obstant això, per a fer una computadora funcional, els usuaris encara havien d’agregar una carcassa, una font d’alimentació, un teclat i una pantalla.
A mitjans de 1976, Wozniak va dissenyar una computadora amb millores tècniques pel que fa a la seva antecessora. La proposta era l’Apple II, de cinc quilograms de pes, amb teclat, un disseny més elegant, memòria de video per a administrar la visualització en color, i targetes d’expansió perquè els usuaris poguessin ampliar les capacitats del seu ordinador. El model final de l’Apple II es va presentar a l’abril de 1977. Al mateix temps, l’empresa Apple va canviar el seu logotip original, que mostrava a una persona sota una pomera, per una poma, en homenatge a Alan Turing, un dels grans gurús de la Intel·ligència Artificial, qui es va suïcidar mossegant una poma enverinada amb cianur. La represtación de l’arc-iris dintre del logotip de la poma feia referència a l’homosexualitat de Turing.
El 1979 Apple va presentar l’Apple II+, una evolució amb més memòria (48 kb ampliable a 64 Kb) i amb llenguatge BASIC. Encara que les vendes de l’Apple II eren cada vegada més elevades, resultava necessari pensar en un successor com més aviat millor. Aquesta ansietat de renovació, impulsada per la visió de negocis d’Steve Jobs, ha estat, i és, una de les marques de la casa.
El 1980 va sortir a la venda l’Apple III. Desgraciadament, algunes eleccions tècniques, com no incorporar un ventilador, van provocar que diversos equips es sobrecalentessin fins i tot abans de subministrar-se. Milers d’unitats de l’Apple III van haver de ser substituïdes. Mesos més tard, Apple va llançar una nova versió de l’Apple III (Apple III+) que corregiria els problemes de la versió inicial. Tot i solucionar els problemes de la seva antecessora, la nova computadora no va conseguir superar els milions recaptats per l’Apple II, arribant a vendre’s tan sols 65,000 equips.
Malgrat el fracàs amb l’Apple III, l’empresa va seguir apostant per l’avenç i va presentar a Lisa, una nova generació d’ordinadors que pretenia introduir-se en el mercat empresarial. Mentrestant, sorgia Macintosh, un projecte iniciat per Jeff Raskin per construir un petit ordinador econòmic i fàcil d’usar per al mercat domèstic.
El 1981, un accident d’avió va deixar a Wozniak greument ferit, i quan es va recuperar no va voler tornar al treball, sinó gaudir dels diners guanyats durant els anys anteriors. D’aquesta manera, Jobs es quedava com a principal controlador de l’empresa.
El 12 d’agost del mateix any sortia al mercat la principal amenaça a l’hegemonia d’Apple: l’IBM PC. Malgrat que no era una màquina molt innovadora, la imatge de marca d’IBM li atorgava un gran atractiu al sector empresarial, pel que es va convertir en un èxit fulgurant.
El Lisa va sortir finalment a principis de 1983 i es va convertir en el primer ordinador personal que utilitzava una interfície gràfica i ratolí. Tot i les seves innovadores característiques, el Lisa es va vendre malament a causa de el seu elevat preu.
Per la seva banda, l’ordinador Macintosh va ser presentat el 24 de gener de 1984 . Les previsions de venda inicials de mig milió d’unitats venudes fins a cap d’any semblaven que podrien complir-se durant els primers mesos de 1984, però a poc a poc les vendes es van anar ralentint. Molts van ser els motius: l’alt preu ($2.495), l’escassa memòria RAM (128 Kbytes), una única unitat de disc i la falta de software.
Després de fortes discussions entre els socis, un període de crisi i el retorn com a president d’Steve Jobs després del seu abandó temporal de l’empresa, va aparèixer un dels grans assoliments de Apple: l’iMac, un dispositiu d’ordinador i monitor integrats.
En els últims anys, Apple ha viscut un renaixement espectacular, no només pel disseny de la seva nova gamma de computadores, sinó també perquè ha estat capaç d’obtenir beneficis continus des de la sortida a la venda de l’iMac, un fet digne d’admirar en una època de crisi com la que ha viscut el sector en els últims anys.
Col·laboració de Javier Ferreiro per al capítol L’ordinador personal