Alone in the Dark

 

Col·laboració de Rubén Sánchez per al capítol Aventures virtuals

Alone in the Dark és el primer d’una saga de videojocs desenvolupat per Infogrames (actualment Atari) l’any 1992 i que conta ja amb quatre capítols, un cinquè en camí i una pel·lícula. A més, és considerat el precursor i referent del gènere que avui es coneix amb el nom de survival horror, uns videojocs on s’aconsegueix transmetre la sensació de terror, malestar i inquietud pròpia de les pel·lícules i relats de terror mitjançant l’ambientació, la música, la posada en escena i el comportament dels personatges.

Aquest va ser el primer videojoc amb personatges animats en 3 dimensions i va suposar tot un avenç i revolució en el seu moment. Tots els objectes importants per a la història i tots els elements amb moviment estan creats tridimensionalment mentre que els fons i escenaris estan fets en 2 dimensions. La combinació de les dues tècniques ofereix un resultat final de gran atractiu. En el cas del videojoc, l’ambientació està inspirada en l’obra de l’autor H. P. Lovecraft i durant l’aventura poden llegir-se alguns dels seus relats i histories.

L’objectiu del jugador, que es representa amb un avatar a escollir entre dos (un masculí i un femení), és explorar la mansió i trobar un sortida per escapar, mentre s’enfronta a diversos enemics sobrenaturals: zombies, mutacions, monstres, etc. Tot i això, l’acció no predomina en el desenvolupament del videojoc, de fet hi ha enemics als que se’ls derrota a partir de la resolució d’un trencaclosques en comptes de fer-ho lluitant contra ell; així, la base del videojoc és la lliure exploració de les nombroses habitacions de l’amplia mansió, recerca d’objectes necessaris per avançar, la recopilació i lectura de llibres i altres documents que aprofundeixen en l’argument i la resolució dels enigmes que es proposen. El control resulta senzill tot i la varietat de moviments i accions a realitzar i la càmera, tot i ser estàtica, està situada en el punt de vista més cinematogràfic que ofereix cada sala. També cal dir que la dificultat general del videojoc és molt elevada, excessiva fins i tot en alguns moments: resulta fàcil morir, alguns dels trencaclosques no segueixen una resolució lògica i, fins i tot, l’ordre d’algunes accions impossibilita el desenvolupament de l’aventura, de manera que es recomanable guardar sovint la partida.

La història ens situa a Louisiana l’any 1925. El pintor Jeremy Hartwood s’ha suïcidat a la seva mansió, anomenada Derceto, on, segons diuen els rumors, habita per una terrible força maligna. El jugador pot escollir entre controlar a Edward Carnby (un detectiu contractat per fer inventari i analitzar els objectes que han quedat a la mansió) o a Emily Hartwood (neboda de Jeremy Hartwood que decideix endinsar-se a la casa per investigar el suïcidi del seu oncle). L’elecció d’un o altre personatge no altera el desenvolupament ni els continguts de l’aventura.

L’aparició de Alone in the Dark va suposar tota una innovació per diferents motius. Per una banda suposava la incorporació del gènere de terror dins l’aventura virtual, una fusió que encara avui ofereix bons resultats en forma de èxitoses sagues de videojocs (Resident Evil o Silent Hill per exemple). Per altre banda, la gran aposta i aportació del videojoc va ser el seu plantejament gràfic basat en la barreja d’entorns bidimensionals amb elements tridimensionals, per primera vegada en un videojoc; tot i que vist ara des de la distància aquest elements presenten un acabat molt simple, poligonal i sense gaire detall, en el seu moment va suposar tota una revolució i un gran pas endavant en el camí cap a les aventures tridimensionals tal i com les coneixem avui dia, marcant Alone in the Dark com un important punt d’inflexió en la història del gènere d’aventures virtuals.

Col·laboració de Rubén Sánchez per al capítol Aventures virtuals